El Mobile World Congress ha esdevingut una demostració de les aplicacions de la tecnologia NFC (“near-field communications”, o comunicacions de curt abast). Si l’any passat els congressistes ja podien aprofitar-se’n per entrar al congrés sense treure el DNI i obtenir informació lliscant el terminal sobre els lectors distribuïts per tot el recinte, enguany aquests lectors s’han sofisticat i permeten descarregar tota mena de continguts que l’usuari tria sobre una pantalla tàctil. A més, enguany han pogut pagar o canviar cupons de menjar als bars del recinte o participar en la “caça del tresor” organitzada pel programa mHealth.
Són mostres de les aplicacions que pot tenir aquesta tecnologia, l’NFC, que any rere any es va imposant entre els expositors del Mobile World Congress. Al món hi ha més de 355 milions de mòbils de 270 models diferents que duen el xip NFC incorporat. Entre aquests models no n’hi ha cap d’Apple.
Enguany la companyia Incipio ha presentat al Mobile World Congress unes fundes que incorporen aquest xip i permeten que els iPhone 4 o 5, amb una aplicació com ara la del congrés, també puguin llegir etiquetes NFC. Incipio ha regalat una d’aquestes fundes a cada congressista que l’ha demanat. Incorporar així els mòbils d’Apple a l’NFC pot ser la manera que aquesta tecnologia acabi d’arrencar, per exemple, al nostre país. Aquí s’han fet diverses experiències per fer servir el mòbil per pagar mitjançant tecnologia NFC, però ara com ara el que s’està imposant és que el xip NFC o similar estigui a la targeta de crèdit. Així, l’usuari fa pagaments amb la tecnologia “contactless”, però no amb el mòbil.
La tecnologia NFC es basa en dos elements: d’una banda, el xip integrat al lector o al mòbil i, de l’altra, l’etiqueta que es col·loca en qualsevol punt perquè l’usuari hi apropi el mòbil i obtingui una informació. En realitat, l’etiqueta -que no té corrent elèctric- emmagatzema molt poca informació, menys d’1 KB, de manera que el que normalment s’hi posa és una adreça web o l’ordre per activar el Wi-Fi o el Bluetooth i connectar-se amb un altre dispositiu.
Per multiplicar la funcionalitat de l’accés directe que desem a l’etiqueta, l’agència de màrqueting mòbil barcelonina Ubiqua, per exemple, ha presentat al Mobile World Congress una plataforma que permet redireccionar aquests enllaços en qualsevol moment cap on es vulgui. Les aplicacions són infinites, però quasi sempre es pensa en el client que entra a una botiga i, havent-se descarregat l’aplicació corresponent, pot llegir tota la informació de qualsevol producte passant el mòbil per sobre de l’etiqueta NFC que té al costat.
L’alternativa d’Apple
La nova tecnologia iBeacon és ben diferent: les etiquetes són més sofisticades, duen una pila i tenen un abast de fins a 50 metres. Permet fer moltes coses semblants a les aplicacions de l’NFC. Per exemple, PayPal està desenvolupant una passarel·la de pagament amb el mòbil basada en iBeacon. Al congrés 4 Years from Now, els assistents no han de lliscar el terminal per obtenir informació sinó que, en tenir l’aplicació instal·lada, reben automàticament notificacions quan passen per davant d’un “beacon” (en anglès, balisa). L’abast d’iBeacon es pot limitar, de forma que les aplicacions s’assemblarien més a les de les etiquetes NFC, però normalment el sistema promogut per Apple servirà per a comunicacions “de no tan curt abast”.
IBeacon pot emmagatzemar i transmetre més informació que una etiqueta NFC, perquè estableix una connexió Bluetooth. Però fa servir una varietat anomenada Bluetooth Low Energy (BLE), que consumeix menys bateria que el Bluetooth a què estem acostumats. Això sí, tot això només funciona amb iPhone 4S o 5 que tinguin instal·lat l’iOS7, o bé Nexus 4, Galaxy S3 i posteriors que tinguin almenys Android 4.3.
L’experiència iBeacon del 4YFN ha estat desenvolupada per Remotte, una “start-up” que treballa des de Cáceres i Califòrnia. El seu director, Juan Carlos Ramiro, confia plenament en el creixement d’iBeacon. En destaca sobretot les possibilitats, des del punt de vista comercial, d’enviar informació directament als dispositius que tenen instal·lada una aplicació i entren en un establiment: amb NFC, la informació (o la publicitat) només es descarregarà si l’usuari es pren la molèstia de lliscar el mòbil sobre una etiqueta. Amb iBeacon és automàtic.
El que totes dues tecnologies tenen en comú és que permeten localitzar l’usuari en un punt molt concret, allà on està situada l’etiqueta corresponent, dins d’un establiment o espai determinat. I això és molt més precís que el GPS. S’obren moltes possibilitats per connectar, mitjançant aplicacions instal·lades al mòbil, els espais reals amb els virtuals. L’objectiu és el mateix, el que encara no sabem és quina de les dues tecnologies s’haurà escampat més d’aquí a quatre anys. Per si de cas, es recomana a tots els usuaris que vulguin estar a l’última que es obtinguin terminals equipats amb les dues.
