(ACN) La comandanta d’Hypatia I, Mariona Badenas-Agustí, ha expressat aquest divendres al migdia la voluntat de continuar el projecte de simulació a Mart i ha anunciat una altra expedició per a l’any 2025. La missió es durà a terme a la Mars Research Desert Station, al desert de Utah, als Estats Units, el mateix lloc on va ser la primera expedició.
L’objectiu és impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació i fer visibles dones científiques per inspirar vocacions, sobretot a nenes i joves. La nova expedició comptarà amb una tripulació de diferents edats i perfils professionals. La matemàtica Anna Bach i l’estudiant d’enginyeria Helena Arias són per ara les úniques tripulants que repetiran missió, formada per nou dones catalanes. La resta d’integrants estan encara per decidir en un procés que estarà obert a tothom, professionals de diverses professions i edats.
Tot i que la primera missió d’Hypatia I s’ha completat amb èxit, Badenas-Agustí ha apuntat que “encara queden uns quants anys per arribar a Mart”. En aquest sentit, la comandanta ha explicat que arribar-hi és un repte “difícil” no només pel que implica en els àmbits tecnològic i humà sinó també per la incògnita de no saber com sobreviure-hi. La líder ha assenyalat que, per ara, el que s’ha de fer és intentar simular com seria viure a Mart.
Viure en condicions com les de Mart
El desert de Utah, on la tripulació va viure 12 dies la segona quinzena del mes d’abril, va permetre a les tripulants conviure amb temperatures extremes similars a les del planeta vermell, que van dels tres als 29 graus. Igual que Mart, aquesta zona té una baixa humitat (aproximadament del 10 %) i ratxes altes de vent, que durant l’expedició van arribar fins als 60 quilòmetres per hora.
L’estació on es van allotjar les nou tripulants estava formada per diferents mòduls. En un dels habitacles tenien la zona de dormitoris i en altres tenien la cuina, una cúpula científica on dur a terme experiments químics, una zona de cultiu i un observatori solar amb telescopi. També tenien un mòdul de reparació on les enginyeres intentaven arreglar allò que es feia malbé i fer anar les bateries, que s’alimentaven d’orina de les tripulants per estalviar aigua.
L’abastiment d’aigua, el repte més gran
El repte més gran del dia a dia va ser distribuir l’aigua. L’enginyera Neus Sabater ha explicat que a l’inici de la missió disposaven d’un tanc de 2.000 litres que havien de gestionar racionalment. Així doncs, Sabater ha apuntat que la clau ha estat “reciclar” l’orina per fer funcionar les bateries. Cada tripulant ha gastat 13,4 litres diaris d’aigua per persona per hidratar-se, dur a terme la higiene personal, cuinar i netejar l’espai. L’alimentació s’ha basat majoritàriament en productes deshidratats: làctics, ous, verdures i fruites que s’activen amb l’aigua. A banda, l’estació ha disposat d’un hivernacle d’on s’han obtingut aliments com cogombres, tomàquets i menta.
Les comunicacions amb la Terra han estat restringides per simular així la comunicació des de Mart. Les tripulants no han pogut parlar de forma síncrona amb la seva família, amics ni col·laboradors científics i mentre han estat en simulació només s’han comunicat a través de missatges de text. La connexió a internet es reduïa a tres hores i simulava la latència del senyal de Mart amb la Terra.
