És la primera vegada que nou dones catalanes i de diferents disciplines han estat seleccionades per formar part d’una missió a l’estació anàloga Mars Research Desert Station (MDRS) al desert de Utah, als Estats Units.

La missió començarà dissabte, 16 d’abril, i s’allargarà fins al 29 d’abril i les tripulants viuran com si estiguessin immerses en un projecte real a Mart. Això vol dir que viuran en condicions d’aïllament: menjaran productes deshidratats, l’aigua potable estarà limitada, i no podran comunicar-se en temps real amb la Terra per evitar trencar el simulacre. A més, totes les dones aniran vestides d’astronautes i quan surtin a l’exterior tindran la mobilitat restringida i controlada.

Qui forma part d’aquesta tripulació?

La tripulació Hypatia ha triat Mariona Badenas, comandanta i astrofísica d’Hypatia I; Carla Conejo González, directora general i biòloga d’Hypatia I; Ariadna Farrés Basiana, científica i responsable de salut i seguretat d’Hypatia I; Laia Ribas, responsable de l’hivernacle i biòloga d’Hypatia I; Núria Jar, periodista; Neus Sabaté, enginyera; Cesca Cufí Prat, enginyera; Anna Bach, astronauta de reserva i artista en residència d’Hypatia I, i Helena Arias, astronauta de reserva i artista en residència d’Hypatia I.

Provar equipaments i experiments

Un dels objectius d’aquesta missió és impulsar projectes de recerca que serveixin per provar equipaments i experiments, i alhora estudiar la viabilitat d’una missió real a Mart. L’orografia i la geologia del desert de Utah recorden l’aspecte de Mart perquè té un paisatge ric en material ferrós, té oscil·lacions de temperatura molt importants i una humitat baixa.

Visibilitzar les dones científiques

L’altra gran objectiu que hi ha al darrera d’Hypatia és visibilitzar les dones científiques en diferents disciplines com l’enginyeria, les matemàtiques o la tecnologia, entre d’altres. Actualment i segons dades de la UNESCO i Nacions Unides només el 29 % del personal investigador són dones mentre que al sector espacial representen un 20 %. La intenció d’aquesta missió, és al mateix temps, crear referents femenins “vius” en el sector científic per inspirar vocacions entre les nenes i les joves. El 2025 està previst que trepitgi la lluna la primera dona. Ho farà amb la missió Artemis de la NASA.