Dissenyadors, programadors, artistes i molts altres perfils professionals han ofert els seus coneixements perquè els formadors juvenils es reciclin en formadors digitals i tecnològics. És una iniciativa de la Fundació Pare Manel i el laboratori d’innovació social digital SokoTech per ajudar a trencar la bretxa digital existent en alguns barris. De moment és un programa pilot, però la idea és que aquest programa s’exporti a altres equipaments juvenils i públics per generar una xarxa de formadors i joves que treballen amb la filosofia fabricaire i digital en programari lliure.
El programa MESH
SokoTech ha creat per aconseguir aquest objectiu el programa MESH ( Maker Education Social Hack) que combina sessions presencials amb un web ben sortit de recursos. I, tot plegat, amb 10 professionals referents en cada matèria, en educació “maker” i inclusió social, com són per David Cuartielles, Efraín Foglia, Margarita Padilla, David Cuartielles, Òscar Martínez Ciuró, Alex Hache, Pamela Lustig, Núria Alonso, Belén Fernández i el duo artístic Lolo y Sosaku.
Són nou càpsules que ofereixen coneixements de programari lliure i aspectes relacionats amb el disseny i l’art, com la música. També es parla de l’ètica i s’intenta fomentar l’esperit crític dels formadors amb aspectes com la desobediència electrònica o la necessitat de reciclar els objectes i conceptes digitals. L’objectiu no és altre que humanitzar la tecnologia i fer-la servir responsablement.
La desobediència electrònica de Cuba
Una de les sessions que fomenten aquest esperit crític ha estat a càrrec d’Ernesto Oroza, tot un expert en el món del disseny. Ell ha estat l’encarregat de transmetre als joves formadors com la necessitat fa que la gent aguditzi l’enginy i trobi la manera de reaprofitar els recursos. D’aquesta forma, explica com a Cuba la necessitat va fer que als anys 90 sortissin autèntics enginyers que van dissenyar productes fruit de la necessitat. Per posar un exemple, els motors de les velles rentadores comunistes es van fer servir per revifar els ventiladors espatllats.
Capacitar els joves en el món digital
La intenció és que els formadors puguin transmetre tots aquests coneixements al futur alumnat, sobretot a la gent jove que ha abandonat els estudis. Aquestes habilitats tecnològiques i digitals els poden ajudar en un futur als seus currículums professionals. Un cop els formadors es posin a treballar amb els joves, la Fundació Pare Manel vol obrir un espai fabricaire, aprofitant les màquines d’impressió digital i 3D cedides per l’empresa Nexica-Econocom. Precisament, aquesta cessió, va ser la impulsora de tot plegat.
