L’any passat es va anunciar i enguany s’ha fet realitat. La Fundació Mozilla ha convertit el navegador Firefox en un sistema operatiu per a mòbils adreçats sobretot als mercats emergents de l’Àfrica o Llatinoamèrica, però que durant els propers mesos arribaran també a casa nostra. Mozilla té el suport d’operadors com Telefónica, Deutsche Telekom, Telenor o China Mobile, que volen penetrar en aquests mercats sense lligar-se a les plataformes de Google o Apple, d’altra banda massa cares per a clients de països en vies de desenvolupament.
Telefónica ha exposat al seu estand del Mobile World Congress els set “smartphones” de ZTE, Alcaltel, LG, Huawei i Geeksphone, que ja incorporen el Firefox OS. Tots es posaran a la venda durant els propers mesos, el ZTE podria ser el primer, a l’estiu. El fabricant espanyol Geeksphone, que el 2010 va llançar el primer mòbil amb Android a Europa, també ha estat el primer a començar a distribuir els seus Keon i Peak, de moment només entre operadors i desenvolupadors d’aplicacions per a Firefox, aviat entre el públic general. Keon és el seu terminal de gamma baixa (pantalla de 3,5 polzades, càmera de tres megapíxels, processador Qualcomm Snapdragon S1), mentre que Peak (pantalla de 4,3 polzades, càmeres de vuit i de dos megapíxels, processador Qualcomm Snapdragon S4) vol competir amb els principals “smartphones” amb un preu molt atractiu, que encara no han anunciat.
Els avantatges del Firefox OS són els que es deriven del seu origen web: un buscador de continguts i aplicacions integrat, que cerca tant entre les aplicacions instal·lades com a les que encara no s’han descarregat; les facilitats per fer servir aplicacions web (que s’executen en el núvol) i per actualitzar sense que te n’adonis les que tens descarregades; i, des del punt de vista dels desenvolupadors, que estigui tot programat en HTML5. La principal dificultat que va haver de superar Android, el sistema operatiu de Google, és que quan va començar totes les aplicacions estaven creades només per a l’iOS d’Apple. Geeksphone espera que les “app stores” de Firefox s’omplin aviat d’aplicacions, tenint en compte que arreu del món hi ara 200.000 desenvolupadors en iOS, 450.000 en Android i més de vuit milions en HTML5. De moment, les aplicacions més imprescindibles com Twitter o Facebook ja estan desevolupades per al Firefox OS i asseguren que el WhatsApp no trigarà a arribar-hi.
Tizen, l’aposta de Samsung i Intel
L’alternativa a Firefox és un sistema operatiu que fa anys que es desenvolupa, també en codi obert i pensat per funcionar no només en mòbils sinó també en ordinadors portàtils, televisors i cotxes. Si Firefox és l’aposta dels operadors per deslliurar-se d’Apple i Google, Tizen és la dels fabricants de mòbils. Sobretot de Samsung, que ara mateix és líder en vendes al món. La majoria dels dispositius del fabricant coreà, com ara la tauleta de vuit polzades que ha presentat en aquest MWC, funcionen amb l’Android de Google. Però fa anys Samsung apostava pel seu propi sistema operatiu, Bada, i ara no descarta integrar-lo dins d’una plataforma més oberta com Tizen, que puguin fer servir també altres fabricants.
No ens han deixat veure els prototips amb el sistema operatiu Tizen instal·lat, però els qui hi han tingut accés asseguren que es nota molt que és una primera versió i que recorda als primers models amb Android. Tizen podria ser l’alternativa al Firefox OS, però en tot cas més endavant, perquè encara no hi ha models fabricats específicament per funcionar amb aquest sistema operatiu. Tot i així, Samsung diu que llançarà el primer mòbil amb Tizen al juliol. El fabricant xinès Huawei i l’operador francès Orange s’han incorporat al comitè de l’Associació Tizen, així que ja sabem per on vindran les següents implementacions d’aquest sistema operatiu.
Ubuntu Touch, el Linux més pur
En un congrés dominat pels dispositius amb la versió 4.2 d’Android, més coneguda com a Jelly Bean, també s’ha pogut veure per primer cop la versió per a mòbils d’un altre sistema operatiu basat en Linux: Ubuntu Touch. L’empresa que l’ha creada és Canonical, la mateixa que ha fet de l’Ubuntu una de les versions amb més èxit entre els qui busquen una bona versió de Linux per fer anar el seu ordinador. L’Ubuntu Touch s’ha pogut veure funcionant en un mòbil Nexus 4 i en una tauleta Nexus 7 al Mobile World Congress, però ara per ara cap fabricant s’ha decidit a instal·lar-lo als seus terminals. I això que diuen que és millor que tots els seus competidors: més avançat que l’iOS d’Apple i més elegant que l’Android de Google. Està pensat perquè l’usuari no hagi de pitjar una icona i obrir una aplicació per a tot, sinó que les aplicacions obertes van passant desplaçant el dit de dreta a esquerra i permeten desplegar els seus menús de de la vora inferior de la pantalla. De la vora superior surten les opcions de configuració del mòbil i un buscador per trobar-hi tot.
Sailfish, l’alternativa finlandesa
Abans de casar-se amb Microsoft i llançar els seus nous “smartphones” amb Windows, Nokia havia començat a crear un sistema operatiu més complet i obert que el seu tradicional Symbian. Es deia MeeGo i, quan finalment el van descartar, l’equip que hi havia estat treballant van fundar Jolla. Aquesta jove companyia finlandesa ja ha participat al Mobile World Congress d’aquest any. Lluny dels grans estands amb muntatges espectaculars, els vam trobar en un dels molts passadissos amb estands modestos on s’encabeixen les empreses més petites i, per tant, amb més oportunitats de créixer en un espai com el MWC.
Durant els propers mesos, Jolla llançarà els seus primers mòbils a Finlàndia i també a la Xina. Aniran equipats amb el sistema operatiu Sailfish, que ha completat la base de MeeGo amb tot un seguit d’eines perquè els desenvolupadors d’aplicacions puguin treballar amb molta facilitat sobre aquesta plataforma. A més, als mòbils amb Sailfish també es podran instal·lar les aplicacions d’Android i les dissenyades per a Firefox OS en HTML5.
A banda de ser el sistema més obert, Sailfish destaca per la seva usabilitat. El director de Jolla, Marc Dillon, ens va demostrar que es pot navegar pels seus menús amb una sola mà i amb els ulls tancats: només cal anar desplaçant el dit i comptar les vegades que sentim el xiulet que sona en passar per cada opció. Els botons no només es cliquen, sinó que un cop pitjats podem desplaçar el dit a una banda o una altra per veure els missatges del correu o triar la cançó del reproductor. La càmera del mòbil s’engega automàticament quan l’enfoques cap als teus ulls.
