Els últims anys, les dones s’han incorporat amb força a les carreres científiques, però encara són una minoria les que ocupen càrrecs de comandament. Així ho constaten testimonis com Mònica Mir, del departament de nanoenginyeria de l’IBEC, o Núria López-Bigas, professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l’IRB.
Segons Mir, la bretxa es troba entre caps de departament, líders de grups de recerca o directors d’institut i afegeix que el percentatge de dones en aquestes posicions és “absolutament ridícul”. Un estudi recent de l’IBEC posa xifres a la problemàtica: a l’institut només un 30 % de científiques es postulen per a càrrecs de direcció envers el 70 % dels homes. A més, a la pràctica, ni tan sols un 15 % de dones arriben al lideratge.
Tot i això, la tendència no es repeteix a tots els nivells: a les facultats hi ha força paritat. La balança comença a desequilibrar-se a mesura que s’avança en l’especialització: el doctorat i el post-doctorat. López-Blas afirma, però, que des que va començar a dedicar-se a la ciència, cada cop hi ha més consciència del problema. Aposta per donar més visibilitat a les dones que sí que han arribat al lideratge i animar les futures generacions perquè la situació es reverteixi.
‘The Mothers of Science’, un programa de suport
La família també pot convertir-se en obstacle per a la dona científica. Mònica Mir explica que, en nombroses ocasions, les investigadores posposen la maternitat per evitar sacrificar els seus projectes professionals. Perquè això no passi, el BIST, l’organisme que aplega els centres de recerca més destacats de la ciutat, inicia ‘The Mothers of Science’, un programa de 10 beques per promocionar científiques amb fills que vulguin accedir a una posició de lideratge.
