El periodista Toni Noguera ens parla dels canvis en els nostres hàbits de consum en l’entorn digital derivats de la pandèmia del coronavirus. Des de les compres per internet, fins a la manera com escoltem música o mirem pel·lícules, sèries o programes de televisió.
Menys compres, però la majoria en línia
Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i d’Usuaris (OCU), el 70 % dels usuaris deien que no es gastarien res durant el Black Friday, fet que podria indicar els problemes econòmics que estan afrontant moltes persones en un any que s’ha caracteritzat pel tancament de molts negocis i una frenada brusca de l’economia. La majoria, un 65 %, pensaven gastar el mateix, mentre que un 28 % deia que gastaria menys.
Un 76 % dels enquestats preveia comprar en botigues en línia, mentre que un 51 % pensava fer-ho només en aquest tipus d’establiments. Segons Google, les cerques de productes a través del seu buscador han augmentat, de mitjana, un 20 %.
Els electrodomèstics, el més venut
Gairebé la meitat dels productes que s’han comprat aquests dies han estat electrodomèstics (49 %), mentre que l’altra han estat, sobretot, productes per a la llar (47 %). Alguns experts ho atribueixen al fet que, com que aquests mesos hem passat més temps a casa, ens hem adonat que cal invertir a fer-hi millores per estar-hi més confortables.
Música més variada…
Un estudi de la Universitat Politècnica de València explica que, durant els pitjors mesos de la pandèmia, la llista d’èxits del TOP-200 va tenir un 18 % més de cançons i hi va haver més rotació: un 8 % més de canvis que l’any anterior. Això vol dir que l’audiència va canviar més sovint les seves preferències durant la pandèmia i que els majors èxits no es quedaven gaire temps en les primeres posicions. La cançó del confinament va ser Dance Monkey, de Tones and I.
… però menys a Spotify
Les dades d’Spotify indiquen que va caure en picat el volum de reproduccions als cotxes, als ordinadors i als aparells portàtils, mentre que, en canvi, va augmentar un 50 % en les aplicacions per a televisors o videoconsoles. A més, la plataforma també va registrar un increment de cerques de les paraules “chill” i “instrumental”, a més de podcasts sobre meditació i benestar.
Netflix suma 16 milions d’usuaris
La pandèmia també ha fet augmentar considerablement el consum d’audiovisuals a través de plataformes com Netflix, HBO, Disney Plus o Youtube. Fins al punt que, de fet, la Unió Europea va demanar que baixessin la qualitat dels vídeos perquè el volum de dades era insostenible i va posar en perill la infraestructura. A l’abril, per exemple, Netflix va sumar 16 milions d’usuaris nous, més del doble del que esperaven.
L’auge de les videotrucades
Les operadores telefòniques també han detectat un augment considerable del consum: el teletreball, l’oci i les videotrucades han posat la infraestructura a prova. Facebook també ha notat un increment en videotrucades i en ús de les seves aplicacions de comunicació i contacte social. En molts dels països més afectats pel virus, la missatgeria total ha augmentat més d’un 50 % durant el darrer mes i les trucades de veu i de vídeo s’han duplicat a Messenger i WhatsApp.
El negoci dels videojocs
Ja era un sector en alça, però el confinament l’ha fet créixer encara més. Segons la consultora Newzoo, s’estima que, mundialment, els videojocs generaran aquest any uns ingressos d’entre 130.000 i 150.000 milions d’euros, un 20 % per sobre del 2019. Ara bé, si abans de la pandèmia els jocs més populars eren de l’estil d’Animal Crossing, ara el joc de moda és força més violent.
