Es diu Aitor Aretxaga Urruticoetxea. De pares bascos, ell és català i sobretot barceloní: es va criar a Sant Gervasi, va viure a Gràcia i ara el seu barri és la Vila Olímpica. Fa un any va obrir el blog Coses de Barcelona. "Vull fer un recull d'aquelles coses que els barcelonins reconeixem com a pròpies. Objectes, imatges, indrets o persones que formen part del nostre esperit. Allò que ens uneix com a habitants d'aquesta ciutat." Els terrats plens d'antenes, el Cobi, els mosaics hidràulics dels pisos de l'Eixample, els interiors d'illa, les obres del Mercat del Born, quedar al Zurich, les persianes per fora el balcó, les parets mitgeres. Són, segons l'Aitor, signes d'identitat d'aquesta ciutat. Com el carrer de Petritxol, amb la seva auca de ceràmica i la seva combinació única de galeries d'art i granges on berenar xocolata desfeta amb melindros o xurros. "La gent té una certa necessitat, un cert interès a fer conèixer aquestes particularitats, en un món global les particularitats locals. Jo crec que no es perden. Pot ser que algunes se'n perdin, però també que es recuperin d'altres o s'incorporin d'altres." Durant el primer any, el blog ha parlat de les Festes de la Mercè, les castanyeres, la Fira de Santa Llúcia, la mona de Pasqua, l'ou com balla, el cinema al Castell de Montjuïc, l'orxata del Tío Che... I què n'ha tret l'Aitor, de l'experiència del blog? "Una voluntat d'anar pel carrer mirant, pensant, observant, enfocant (perquè totes les entrades s'acompanyen d'alguna imatge). El fet d'anar pensant quina serà la propera entrada, el proper post, m'obliga una mica a tenir una mirada especial sobre les coses de les quals vull parlar." L'Aitor camina per Barcelona, però també va en bici, moto, cotxe o transport públic. Habitualment es mou en moto, com tants i tants barcelonins que fan que aquesta sigui una ciutat de motos. Un altre tret característic de Barcelona. Com la plaça de Catalunya. Segons l'Aitor, entre les coses que els barcelonins sentim com a pròpies n'hi ha també moltes que no ens agraden. "A mi els coloms en particular -ara que m'estan envoltant- diguéssim que no és la meva favorita. I això de donar de menjar als coloms a la mà, que se't posin al cap, que se't posin a les espatlles, no li acabo de trobar la gràcia. Ara, és veritat que és una imatge de la nostra ciutat, que és ben present i que tots la reconeixem -ens agradi més o ens agradi menys- com una imatge de Barcelona." L'Aitor no comparteix la idea que aquesta ciutat tan cosmopolita perd identitat en omplir-se de turistes i gent vinguda d'arreu del món. "A mi m'agrada dir, de vegades, que amb tota aquesta invasió turística ('invasió' entre cometes) els barcelonins hem perdut alguns llocs, que hem deixat de visitar. Ara mateix a ningú no se li acut anar a passejar a la Rambla, perquè sembla com fora de lloc, però n'hem recuperat d'altres que potser abans no visitàvem." Com per exemple? "Jo ara mateix visc molt a prop de la platja i el fet de passejar-hi m'encanta. Una de les coses que trobo també essencialment barcelonines és el fet d'anar a la platja en transport públic. Una meravella que puguem agafar el metro, l'autobús i ja recentment el Bicing i ens puguem apropar a la platja amb la tovallola i les xancletes." Sembla que les platges urbanes s'incorporaran aviat a aquest catàleg de Coses de Barcelona. L'Aitor ja ha identificat més de 40 signes d'identitat d'aquesta ciutat. Quin en serà el proper?

L’autor del blog Coses de Barcelona és un jove barceloní de cognoms bascos: Aitor Aretxaga Urruticoetxea. Els seus pares es van instal·lar fa 40 anys a Sant Gervasi, el barri on va créixer fins que es va independitzar i va anar a viure a Gràcia. Després d’un parèntesi de dos anys estudiant a Madrid, ara és veí de la Vila Olímpica.

L’any passat va decidir obrir un blog per anar recollint “aquelles coses que els barcelonins reconeixem com a pròpies”. Objectes, imatges, indrets o persones que formen part de l’esperit d’aquesta ciutat tan cosmopolita que Aretxaga no creu pas que estigui perdent identitat: diu que simplement hi ha coses que els barcelonins hem deixat de fer o indrets que hem deixat de visitar, alhora que altres racons i costums s’han incorporat a la idiosincràsia de la ciutat. Per l’autor del blog Coses de Barcelona, l’esperit barceloní és una barreja de tradicions centenàries amb gustos que la immigració i el turisme porta des d’arreu del món i els ciutadans adopten com a propis.

El blog Coses de Barcelona va arrencar només en català, perquè Aretxaga considera que és la llengua més pròpia de la ciutat. Els seguidors li van demanar una versió en castellà i, des del desembre de l’any passat, les entrades són bilingües. L’autor també va inaugurar una versió en anglès, Things from Barcelona, amb què vol ajudar els turistes i qualsevol persona estrangera interessada en aquesta ciutat a conèixer-la per dins, apropant-se a aquelles coses que fan sentir barceloní.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a