L’any 2012 Barcelona va obtenir 88,8 punts en l’indicador de l’ITA i, dos anys després, la ciutat encapçala el rànquing amb 100 punts, juntament amb ciutats com Badalona, Lleida, Sabadell o Sant Cugat. A l’altra banda de la balança hi ha Granada (28), Almería, Badajoz i Jaén. L’estudi, que s’elabora des de fa cinc anys, analitza la transparència de 110 ciutats espanyoles a través de 80 indicadors i, aquest any, la nota mitjana s’ha situat en 85,2 punts. Entre d’altres, la investigació analitza aspectes com la transparència en les contractacions de serveis i també en matèria d’urbanisme i en obres públiques.
Al capdavant de l’informe hi ha l’ONG Transparencia Internacional España, que treballa des de fa uns 10 anys per combatre la corrupció i augmentar la transparència de les institucions públiques espanyoles. Els responsables remarquen que, l’any 2008, només la ciutat de Bilbao va obtenir un excel·lent al rànquing; set anys després, ja són 62 les corporacions municipals que han tingut aquesta valoració. Des de l’organització expliquen que un gran nombre de corporacions han millorat, tant per interès propi com per la pressió de la recent aprovada llei de transparència.
L’estudi destaca també que la majoria dels ajuntaments han creat un portal web dedicat a la transparència. Precisament, Forn ha explicat que el projecte de Govern Obert presentat el 2014 ha suposat un “canvi cultural a l’Ajuntament de Barcelona”, però és una tendència que “no ha acabat aquí”. El web posa informació útil a l’abast dels ciutadans i permet consultar dades del consistori com els destinataris de les subvencions de l’Ajuntament o les previsions econòmiques. Però la ciutat “vol fer un pas més de cara a la participació dels ciutadans”, ha afirmat Forn, i per això també es treballa per impulsar les dades obertes.
El primer tinent d’alcalde ha explicat que l’elaboració del portal Govern Obert suposa una “feina important i titànica” i ha remarcat que “probablement, també canviarà l’orientació de moltes organitzacions”.
