Maria Leach estava embarassada de sis mesos quan al seu marit li van diagnosticar un càncer. Ella havia escrit poemes des dels sis anys, però llavors va deixar d’escriure per bolcar-se intensament en la lluita contra la malaltia. Unes setmanes abans de perdre el seu company però, va tornar a escriure poemes. Avui, una quarta part d’aquelles composicions forma part de ‘No te acabes nunca‘, publicat per Espasa Poesia.
“El vaig escriure sense saber que l’estava escrivint. Per mi, escriure poesia en el moment de perdre el meu marit va ser una manera d’enfrontar-me al que jo sentia. Va començar com una cosa terapèutica”, confessa la Maria. El seu marit va morir quan el seu fill tenia pocs mesos. Llavors va crear un ritual per anar passant el dies. “Cada nit, obria l’ordinador i escrivia un poema que ni sabia de quin tema seria, però no sé com, sortia. I a part, agafava algunes coses del Charlie per anar-les traient de la casa. I així vaig estar tres mesos.” Va seguir escrivint durant dos anys, sense parar.
Després d’aquest temps, l’artista Paula Bonet li va proposar fer una exposició de pintura i poesia, amb tots els poemes que havia creat durant el procés de dol. Maria Leach confessa que després de fer la mostra “es trobava més lleugera”. Arran d’aquesta exposició, l’Editorial Espasa li va proposar publicar els poemes, amb gravats de Bonet. La Maria ha revisat i ordenat els poemes de manera que el lector pugui trobar-hi un sentit. Recomana llegir-lo d’una tirada, per sentir totes les etapes del dol. “Diuen els que l’han llegit que durant la mitja hora que dura la lectura del llibre, de sobte, s’adonen que han viscut la meva vida. És com endinsar-se en aquesta experiència i sortir-ne”, apunta Leach.
Confessa que li agradaria que ‘No te acabes nunca’ ajudés la gent a no sentir-se tan sola. Reconeix que la mort és un tema tabú. “Em va sobtar molt adonar-me que la tristesa és en coses petites i quotidianes”, confessa, i explica que aviat va voler fer front a la situació. La va ajudar molt trobar una bona terapeuta, fer vida sana, menjar bé, fer esport i llegir novel·les.
Maria Leach ha viscut tota la vida a Sant Gervasi. Els seus veïns van viure la malaltia del seu marit i el naixement del seu fill. I ara, han rebut el llibre amb alegria i orgull. “M’han acompanyat molt en els moments de dol. Jo pujava sola aquí cap a casa quan venia del supermercat, amb el nen, el cotxet… i m’ajudaven, o em guardaven el nen una estona mentre pujava les bosses. Estic molt agraïda.”
