Els tècnics piquen pis per pis per accedir a l’edifici. Fan un mapa de les barreres arquitectòniques que hi ha a les prop de 1.200 finques del barri de Sant Antoni. En un primer moment l’objectiu de l’estudi era identificar les persones grans que viuen soles i aïllades a causa de les barreres arquitectòniques, però finalment s’ha dissenyat com una eina per detectar les dificultats que generen actualment aquestes barreres a un espectre més gran de persones del barri, que inclou les persones grans i amb mobilitat reduïda però també els usuaris de cotxets o carrets d’anar a comprar. Per Marta Bordas, responsable de l’estudi l’accessibilitat, serveix per a tothom. Miren si s’hi pot entrar o no amb cotxets o si hi ha esglaons: en definitiva, quines facilitats té cada una de les finques.

En 15 dies ja han visitat unes 10 illes de cases. A tocar de la Gran Via n’hi ha força amb ascensor, però també n’hi ha de més problemàtiques. Per poder-les classificar en un mapa han ideat un sistema de semàfors. Marta Bordas explica que el verd vol dir que tot està bé, el groc indica un edifici al qual no pot entrar tothom però sí la gran majoria, i després un doble vermell: un d’intens per als edificis sense possibilitats de solució i un de més ataronjat per a aquells que es poden fer més accessibles. Millorar l’accessibilitat és l’objectiu de la segona fase del projecte, que es durà a terme a partir de totes les dades que reculli l’estudi fins a finals de setembre.