“És una música molt variada que s’ha anat component des de fa molts segles. Encara es fa. La música religiosa està molt lligada a moments de la vida o a textos, a poemes i també a salms. Forma part, per tant, de la cultura encara que no es vulgui. La música religiosa impregna la vida quotidiana”, defensa Montserrat Morera, contralt del cor de cambra Dyapason, coorganitzador del Cicle de Música Religiosa de Sarrià – Sant Gervasi. Enguany, aquest festival, que té lloc al Centre Cívic Pere Pruna, arriba a la vuitena edició. El proper divendres, 24 de març, es podrà escoltar el quartet Ensamble Amoria, compost per un violí, una guitarra, una mandolina i una veu de contralt. “Podrem escoltar una mandolina que té més de 150 anys. Això li atorga un sabor venecià”, apunta Teresa Rojas, veu de l’Ensamble Amoria. Interpretaran, entre altres temes, ‘Stabat mater’, d’Antonio Vivaldi. “Descriu el dolor de la Verge Maria al peu de la creu, davant de la crucifixió. És una peça que també parla de l’esperança. Aquest tipus de música ve de molt antic però és molt actual. Trobem l’expressió del dolor, però també, tal vegada, alguna cosa de consol. El dolor d’una mare davant un horror com el de la crucifixió és quelcom que podem veure en coses que estan passant avui dia”, explica Rojas.
El cicle es tancarà el proper 31 de març, amb l’actuació del cor de cambra Dyapason. Es farà un recorregut per la música religiosa des del segle XVIII fins a l’actualitat. Interpretaran una peça de Fanny Mendelsohn, l”Oda a Santa Cecília’. És una peça per a cor, per a piano i per a soprano solista. És la primera vegada que s’interpretarà aquí al Pere Pruna. Una música ideal per escoltar en un lloc com el Centre Cívic Pere Pruna. Un espai que antigament havia estat la capella de les Mares Reparadores i conserva les obres del pintor Pere Pruna. “Tota l’ambientació és idònia. Pels vitralls que hi ha i per la sonoritat que impregna aquest tipus de construccions, que ja estaven pensades per a això, per interpretar música religiosa, en el moment en què es feien altres cerimònies o altres rituals”, remarca Montserrat Morera.
