L’escriptora Maria Guasch aterra al betevé directe per traslladar-nos als carrers del petit poble muntanyenc de la seva quarta novel·la Les petites vampires. Tot i això, les protagonistes del relat no són vampires amb ullals i capa, sinó dues noies, l’Emma i la Natàlia, que lluiten per encaixar en la petita societat d’un poble que les rebutja i estigmatitza.
Les petites vampires no és ni un relat de por ni de fantasia, sinó que les protagonistes són vampires metafòriques amb les quals l’autora reflexiona sobre com aquestes adolescents amb alguna particularitat naveguen en la solitud, l’opressió, el secret i la maldat en un “poble asfixiant”.
El poble fa el monstre
L’Emma viu estigmatitzada pels seus veïns perquè té la “sang malalta” després que els seus pares morissin molts joves per la seva drogoaddicció. A més, ella no acaba d’encaixar en el poble per la ràbia que li provoca saber que la seva masia familiar ara és propietat d’una família de fora.
Aquesta estigma la persegueix, dins d’un poble “claustrofòbic”, abordant la qüestió de si aquests personatges “extrems” són conseqüència del mal que han rebut o si realment són així. Al final, reflexiona Guasch, “el mal engendra mal”.
La fragilitat del cos a la gran pantalla
A part de l’Emma, la resta de personatges de la novel·la també tenen alguna marca física de fragilitat que reflecteix “la seva fragilitat interior”. A més, alguns d’ells són adolescents, com la Natàlia, en una situació que planteja si aquesta època de canvis vitals fa que els personatges també es vegin com a persones “maleïdes”, fins a cert punt, que pateixen una càrrega.
De fet, Guasch explica que el fil conductor de la novel·la va ser concebut primer com un guió cinematogràfic per a un treball de final de carrera i que, després de tres novel·les, ara ha trobat el moment per donar-li forma. Quan se li pregunta si se l’imagina com a film, l’escriptora respon que, “és possible perquè va néixer concebuda així”, tot i que una altra persona n’hauria de simplificar l’argument, ja que ara ella la té “massa interioritzada com a novel·la”.
