Després de guanyar la Concha de Plata a Sant Sebastià, la directora i guionista Pilar Palomero explica al betevé directe com ha estat rodar el seu nou film Los destellos, que va arribar a les cartelleres el 4 d’octubre. Palomero ha adaptat la novel·la breu Un corazón demasiado grande, d’Eider Rodríguez, en què una de les protagonistes cuida el seu exmarit durant els seus últims mesos de vida.
El film destaca el trànsit cap a una mort digna i els cuidats pal·liatius, posant en el focus, tal com explica la directora, en “els moments de llum en un procés tan dur”. De fet, aquest és el mateix motiu pel qual l’adaptació a la gran pantalla s’ha batejat com Los destellos. A més, Palomero va assessorar-se de l’equip de pal·liatius de l’hospital de la Santa Creu de Tortosa per poder escriure el guió.
El dret a la mort digna a la gran pantalla
Tal com explica la directora, la pel·lícula “reivindica la xarxa” que es construeix a l’hora de cuidar una persona estimada. També, posa el focus en “saber acompanyar no tant a morir, sinó a acompanyar la vida de la millor manera possible el temps que quedi”.
Los destellos, de fet, arriba alhora amb tres estrenes més que tenen la mort digna com a eix vertebrador. Són La habitación de al lado, de Perdo Almodóvar; Polvos serán, de Carlos Marqués-Marcet i Costa-Gavras. Parlant de la coincidència, Palomero comenta que al final “el cinema és un reflex de la societat” i que potser “ens fa por afrontar la mort, però que tothom es planteja fins quan vol seguir vivint”.
Una “oda” a la vida pausada
Entre d’altres, la pel·lícula es va filmar a Gandesa, Tortosa i Horta de Sant Joan, on la cineasta té una casa familiar. Palomero comenta que sent que “fa 10 anys que preparen la pel·lícula”, ja que gran part dels seus films s’han rodat allà. A més, destaca que la pel·lícula també és “una oda” a la vida pausada” i una “invitació a l’observació i el donar-se temps”.
