Ni una trucada, ni un adeu ni cap mostra d’agraïment. Res. Tan sols un burofax formal i concís en què s’especifica que, després de 30 anys, el contracte de lloguer s’extingeix. D’aquesta manera “freda”, Francesc Guinjoan va assabentar-se que el lloguer ja no se li renovava més i que havia de marxar del pis de Sarrià on ha passat bona part de la vida. La comunicació la va rebre al març i ara, a principis de juny, passa els dies fent caixes per ser-ne fora abans del 13.
“Jo em considero maltractat. Al cap de tres dècades em mereixia una altra cosa, almenys un avís en persona i amb temps”, critica. Un cop llegit el document, va trucar a l’administrador de la finca i va confirmar-li que el propietari —un gran tenidor— estava interessat a explotar l’edifici d’una altra manera. I en aquest moment es va descobrir el pastís: els 15 veïns del bloc, al número 20 del carrer de Bonaplata, havien rebut el mateix burofax amb la finalització dels contractes.
La gentrificació està arribant a tot Barcelona. No hi ha pietat. Sarrià es convertirà en un barri sense ànima”
I quin altre negoci tenia planejat la propietat? Van esbrinar que els sis pisos de l’immoble tenen llicència d’ús turístic des del 2014, fa 10 anys. “La gentrificació està arribant a tot Barcelona. No hi ha pietat. Sarrià es convertirà en un barri sense ànima“, sentencia el Francesc. L’única que s’ha estalviat el tràngol és la Vicenta, veïna de 101 anys que té un contracte de renda antiga i, per tant, vitalici. Això sí, haurà de conviure amb maletes i desconeguts quan comenci l’activitat turística.
Els veïns de Bonaplata, 20 han fet pinya i fins i tot van fer una consulta als col·lectius pel dret a l’habitatge. Els van aconsellar quedar-se al pis malgrat que s’acabés el lloguer, però finalment han decidit claudicar. El veí entrevistat pel ‘bàsics’ explica que, amb 65 anys, ja no es veu amb ànim de resistir. De fet, la majoria d’inquilins ja s’han buscat una alternativa i el Francesc, que tenia estalvis, ha optat per la compra d’un habitatge. “No tinc ganes que, als 70, em tornin a fer fora”, diu.
Clam perquè les administracions posin fil a l’agulla
Pel que fa a la resta, alguns llogaters han hagut d’anar-se’n a altres ciutats i deixar Sarrià després d’una dècada. Segons el Francesc, senten que han patit un desnonament invisible. “Formalment no ens han desnonat, però a la pràctica, sí”, afegeix. I conclou: “El turisme de la ciutat m’ha fet fora del meu pis”. Demana a les administracions que posin fil a l’agulla per evitar casos com aquest.
