El fotoperiodista Horacio Seguí ha mort aquest dijous als 93 anys. Es va iniciar en la fotografia de manera autodidacta. De fet un amic li va regalar una càmera, però amb el temps l’afició es va convertir en professió i ens deixa milers de fotografies que immortalitzen la història de la ciutat, de l’esport i de la cultura de la segona meitat del segle XX.
En una entrevista al ‘bàsics’, de betevé, Toni Vall, autor del llibre ‘La vida en un clic’, ha explicat que considera que Seguí va ser un referent de la fotografia i reivindica la seva lluita pel reconeixement dels drets d’autor dels fotoperiodistes. Explica que era una persona tímida, però també sabia connectar i sobretot “sabia captar allò que la fotografia demanava, reflectir un instant a través de l’expressió facial o una postura”. Una mostra d’això són les sessions de fotografia que organitzava, ja que portava artistes a Montjuïc, a la plaça d’Espanya o a un bar, per exemple, per treure’ls del seu ambient natural.
“No fotografiava les estrelles, fotografiava les persones”
“No fotografiava les estrelles, fotografiava les persones”, recorda Gemma Fàbregas, gestora del seu arxiu fins al 2020 i coordinadora del llibre ‘La vida en un clic’. Explica que als arxius hi ha milers de fotografies de Seguí, ja que no parava de disparar la càmera: “Era l’espontaneïtat, fotografiava tot el que es bellugava”.
Fàbregas explica un moment clau que el va fer decidir dedicar-se a la fotografia. Es tracta d’una escapada que va fer a Figueres a fotografiar Salvador Dalí, que va acabar sent un punt d’inflexió. Per a Vall era “supertreballador” i detalla un moment concret, quan va anar a cobrir el festival d’Eurovisió en què participava Massiel. Va coincidir que al mateix lloc, a Londres, jugava la selecció espanyola i Seguí va córrer per aconseguir una fotografia entre la cantant i els jugadors.
Horacio Seguí a través de les seves fotografies
Vall explica que durant els anys 60 Seguí va viatjar per tot el món fotografiant cantants, grups musicals i festivals de cançó. Bona prova d’aquesta tasca són imatges d’alguns artistes que va immortalitzar amb el seu objectiu, com el cantant francès Charles Aznavour, Elton John i Peret.
Seguint amb la seva tasca per captar l’escena musical de cada moment, va retratar els artistes representants de la Nova Cançó, diu el periodista cultural Toni Vall, que en va ser un testimoni d’excepció. També va fotografiar Joan Manuel Serrat, amb qui Seguí, explica Vall, va tenir una relació especial, d’amistat i confiança.
El concert dels Beatles a Barcelona, el 3 de juliol del 1965, va ser un gran esdeveniment a la ciutat i, tot i que molts fotògrafs no s’ho van voler perdre, Seguí també va voler captar l’essència d’aquell espectacle.
El món de l’esport va enganxar el fotògraf, especialment el Barça. Va ser el fotògraf oficial del club amb Agustí Montal de president. Gràcies a això, explica Vall, va viatjar per tot el país i tot Europa. Amb un dels jugadors que va tenir més vinculació va ser Johan Cruyff, amb qui va mantenir una relació d’amistat des del 1970. Seguí li va fer les primeres fotos durant una estada a Barcelona abans de fitxar pel Barça.
Horacio Seguí també va retratar i conèixer personalitats com Salvador Dalí i Salvador Allende, a Santiago de Xile, poc abans del cop d’estat de Pinochet, recorda Vall.
Entre el 1972 i el 2002 Seguí es va encarregar de fer les fotografies dels àlbums de cromos de futbol. El periodista cultural explica que cada inici de temporada viatjava a tots els camps de Primera Divisió.
