Es posa un davantal de vidrier, un gorro per cobrir-se els cabells, les ulleres… I ja està a punt per passar hores i hores davant d’una màquina. És el ritual que segueix en Toni Moya cada dia que treballa. Assegura que és dels últims mestres artesans talladors de vidre en actiu que hi ha a Barcelona, a Catalunya i, fins i tot, a l’estat. Fa tres dècades que es troba al capdavant de Cristalerías Moya, l’empresa que va fundar el seu pare el 1952 i que ha dissenyat i creat copes i gots personalitzats per a cocteleries mítiques de la ciutat.
Però, què és exactament un tallador de vidre? L’ofici consisteix a dissenyar i dibuixar a mà sobre el cristall gravats totalment personalitzats per als clients. “A partir d’una peça llisa, un vas, una copa, etc., hi donem valor afegit“, diu. Les sanefes poden ser de tipus i formes diferents —fins on arribi la imaginació!— i, en tractar-se d’artesania, no hi ha dues peces iguals. “Això ho diferencia d’una peça de motlle, que la pot tenir tothom“, puntualitza Moya. La professió és la seva vida i es nota per la passió amb què n’explica cada detall.
Cristalleria exclusiva per al Dry Martini, l’Ideal o l’Up&Down
Cristalerías Moya té renom pels anys de feina i també pels grans clients que ha tingut i pels que encara li són fidels. Al llarg de la història, l’empresa familiar ha fet, per exemple, els gots de tub per als combinats de l’Up&Down, tancat el 2008. “La part de dalt de la discoteca, l’Up, era la zona VIP i, per distingir-se dels gots del Down, que eren llisos, ens hi feien posar el logotip i tallar-hi 12 llances“, relata. Segons Moya, podien tenir encàrrecs de milers de peces setmana sí, setmana també, ja que cada nit la trencadissa era considerable.
Si els gots no es trenquen, jo no menjo!”
“Deu saber greu, quan es trenca un got!”, li preguntem. I la resposta no es fa esperar: “Sap greu perquè l’has fet amb les mans i hi has dedicat molta estona. Però, d’altra banda… Si els gots no es trenquen, jo no menjo“. Més enllà d’aquest local de l’upper Diagonal, els Moya han treballat per a les cocteleries Boadas, Ideal i Dry Martini. Per a aquesta última encara fan comandes: “Li fem, per exemple, el got per al gintònic, a joc amb tota la cristalleria”.
Un ofici en perill d’extinció?
Toni Moya recorda amb nostàlgia l’època en què el seu pare capitanejava el negoci i la professió no era una rara avis. “Antigament n’estava ple. Als carrers de Barcelona hi havia cadenes de tallaries amb 8, 10 o 12 talladors“, narra. Ell és conscient que es tracta d’un ofici tradicional en perill d’extinció però, alhora, es manté positiu: “Cada cop que plega un tallador, a mi em sap greu. Ara bé, crec que sempre hauran d’existir, com un manyà o un ebenista”, reflexiona.
Segons el seu parer, al marge de la hiperindustrialització, el principal problema per als talladors de vidre és la manca de relleu generacional. El Toni ha seguit els passos del seu pare, però tot fa pensar que la cadena acabarà aquí perquè cap dels seus dos fills vol dedicar-s’hi. “I la pregunta de molts clients és: ‘Toni, i quan tu et jubilis, què passarà? Ens deixaràs tirats?‘”, repeteix, preocupat. Confia a trobar algú que el rellevi algun dia, encara que no sigui de la família.
