Aquest dimecres s’han acomiadat 22 regidors de l’Ajuntament de Barcelona, són els que no repetiran. Han dit adeu durant el que es coneix com el ple de la llàgrima, perquè s’hi acostuma a veure algun regidor emocionat. Al ‘bàsics’ n’hem convidat quatre per parlar de la seva experiència viscuda a l’Ajuntament i com a servidors públics.
Montserrat Ballarín, regidora del PSC (quatre mandats dividits en dues etapes)
“Vaig arribar a la política municipal als 35 anys, hi vaig estar vuit anys i vaig tornar al món acadèmic. Però després va arribar el procés, una situació complicada per al PSC, i em van demanar tornar”. De fet Ballarín ha situat, juntament amb la pandèmia i els atemptats a la Rambla, el procés com “un dels pitjors moments que he viscut en política”. En canvi ha valorat com a molt positiu el contacte directe amb la ciutadania: “Pots assistir a tot el procés, a les protestes quan et demanen un equipament i després a la festa quan s’inaugura”.
Gemma Sendra, regidora d’ERC (cinc anys)
La republicana Gemma Sendra ha assegurat que des del primer moment va tenir clar que la feina a l’Ajuntament era “una feina de pas. No t’hi quedes, vens per fer un servei durant un temps amb ganes i energia. La ciutat necessita ara que arribi gent nova amb energia renovada”. Considera que al debat polític “li falten profunditat, més temps i diàleg. S’ha de tenir una visió a llarg temps. Les coses no s’aconsegueixen en dos anys”. Sendra ha recordat com un dels moments més difícils “el dia en què vam haver de tancar tot pel confinament. El neguit de com se’n sortiria la ciutat”. Com a moment positiu recorda tota la feina feta en matèria d’educació.
Paco Sierra, president del Grup Municipal de Ciutadans (vuit anys)
Sierra també ha defensat que la política municipal no és una professió, “és un servei públic i després marxes a la teva activitat professional, és enriquidor que sigui així”. El president de Ciutadans a Barcelona ha reivindicat la feina que es pot fer des de l’oposició: “Pots negociar, condicionar i donar eines a la ciutadania perquè aconsegueixin el que demanen”. Per a Sierra el pitjor moment viscut és l’atemptat a la Rambla: “Era a la Boqueria i ho vaig viure molt de prop, no m’he tret les imatges del cap”. Un altre dels moments més tristos segons Sierra va ser la mort prematura de la regidora d’ERC Marina Gassol.
Marilén Barceló, regidora de Valents (vuit anys)
Marilén Barceló també ha dit que tots aquests anys ha treballat “de dilluns a diumenge, però ho he viscut de manera natural perquè és una feina escollida, que t’agrada, és una vocació”. Per a ella el millor de tots els anys en política són les iniciatives que han acabat prosperant: “Recordo que després de presentar-los molts cops finalment vaig aconseguir que s’aprovessin recursos per a dones que afronten soles l’embaràs”.
“El bon ambient és fruit d’una cultura heretada”
Tots han coincidit a reivindicar que la política municipal permet un contacte molt directe amb la ciutadania i que “hauria de ser de pas obligat per a tothom qui es vulgui dedicar a la política”. També han assenyalat com a punt positiu el bon ambient que es respira a l’Ajuntament: “Hi ha una relació extraordinària amb tots”, diu Barceló, que ha afegit que el més important “és no entrar en l’atac personal”. Sierra ha diferenciat aquest bon clima del que hi ha al Parlament de Catalunya: “És diferent l’ambient, allà es talla amb un ganivet”.
Tot i així Ballarín també ha volgut recordar que “quan hi havia la CUP l’ambient es va polaritzar. Passa amb els extrems. Veurem què passa amb Vox”. Sendra considera que el bon ambient és fruit “d’una cultura heretada. L’Ajuntament de Barcelona és exemple de la cultura de la política local basada en el diàleg, els consensos i el pacte i el respecte per totes les veus”.
Tots quatre han assenyalat que el millor és el contacte directe amb la ciutadania i el pitjor, les renúncies en l’àmbit personal i familiar. Paco Sierra ha ironitzat sobre aquesta qüestió mencionant un acudit de la regidora del PSC Laia Bonet: “Ella diu que el primer any perds els amics; el segon, la parella; el tercer, la salut i el quart, la feina. I a mi m’ha passat perquè el segon any em vaig divorciar”, ha explicat.
