Un col·lectiu d’usuaris del transport públic que s’ha presentat aquest dimecres convida a deixar de pagar per usar els trens de Renfe a partir del dia 11 de maig. És el moviment Batec, que aquest matí ja ha fet una primera acció simbòlica en precintar les màquines validadores de l’estació de l’Arc de Triomf per convidar els usuaris a colar-se. Renfe ja ha advertit que denunciarà als qui s’han sumat a l’acció. Aquesta iniciativa se suma a altres protestes, algunes que ja formen part dels llibres d’història, a favor del transport públic de qualitat i la rebaixa de preus.
Stop Pujades al Transport, contra la T-10 per sobre dels 10 €
Les imatges d’aquest dimecres amb les barreres d’Arc de Triomf bloquejades amb cinta adhesiva recorden als bloquejos que va protagonitzar la plataforma Stop Pujades al Transport l’any 2014, quan el preu de la T-10 va superar la barrera psicològica dels 10 €. Durant aquell any i en diverses estacions, el col·lectiu va organitzar protestes que consistien a obrir les validadores per evitar pagar el transport. També hi va haver talls de trànsit i, fins i tot, un Bus Turístic aturat pels activistes per penjar-hi pancartes contra les pujades. Stop Pujades ha repetit accions en diversos anys en què hi ha hagut augments de preus en les tarifes.
La crida a no pagar el bitllet del 1993
Anys enrere, el 1993, ja hi va haver una protesta ben similar promoguda per Stop Pujades. Els principals sindicats i també la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) van fer una crida al març a no pagar el bitllet de metro i van organitzar accions per colar-se en estacions de Barcelona, Santa Coloma i Badalona. Els operadors de transport van explicar que la protesta havia tingut poc seguiment, però la FAVB va dir llavors que 100.000 persones s’havien sumat a no validar el bitllet.
La històrica vaga dels tramvies
Inevitablement, en parlar de protestes i transport públic, cal citar la vaga dels tramvies del 1951. El detonant va ser el greuge comparatiu en el preu del bitllet del tramvia a Barcelona, que havia pujat dels 40 als 70 cèntims de pesseta, i el de Madrid, que no es va tocar. A través de cartes i octavetes es va fer una crida a no utilitzar el transport. El 4 de març del 1951, en acabar el partit del Barça al camp de les Corts, tot i ploure, ningú va agafar el tramvia. El governador civil i l’alcalde de Barcelona van ser destituïts i es va revertir la pujada.
Manuel Vital, el “segrestador” del bus 47
A la sèrie històrica se sumen les reclamacions perquè el transport públic arribi a barris sovint oblidats. Manuel Vital era conductor de l’empresa d’autobusos de Barcelona, de Torre Baró, i va decidir segrestar un autobús per demanar a l’Ajuntament que fes arribar una línia al seu barri. Un cop a Torre Baró, els veïns van pujar al bus per fer ruta i sumar-se a la protesta. Tot i que el promotor de l’acció va acabar a la comissaria, poques setmanes després l’Ajuntament va posar una línia de bus al barri, amb els autobusos coneguts popularment com a Naranjitos.
Clam per la unió dels tramvies del Besòs al Llobregat
També per reclamar l’extensió del transport, en aquest cas del tramvia, la Plataforma per al Transport Públic (PTP) va organitzar una marxa per connectar de forma simbòlica els tramvies del Besòs i del Llobregat. Una manifestació que va anar aturant-se allà on hi ha projectades les parades i que va servir per demanar als polítics que desbloquegessin el projecte.
