Pitu Abril, passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El director i presentador del programa La Porteria, la tertúlia futbolera de betevé, un espai de debat i informació sobre l’actualitat del futbol i del FC Barcelona. Rigor i entreteniment s’enllacen en aquest format que Abril ja va posar en marxa als anys 90 amb La Barberia, a TVE.
El periodista va néixer a Vilassar de Dalt, però fa més de 30 anys que viu a l’Eixample barceloní i reconeix que “no m’agraden els eixos verds, m’agrada la Barcelona quadriculada, si em posen trampes, em perdo”. De fet, assenyala que no sap quina utilitat té aquest tipus d’urbanització de la ciutat. Si que li agrada el tramvia tot i que diu que acostuma a desplaçar-se a peu, ja que des de l’Eixample al Camp Nou, per exemple, només triga 20 minuts o el passeig de Gràcia et té a tocar: “l’avantatge de viure a l’Eixample”.
Fa vida de barri i explica que és de comprar al comerç de proximitat: el bar Pasqual, la carnisseria Balasch, la peixateria Janet conformen el seu paisatge vital.
“M’agradaria que Barcelona repetís unes olimpíades”
El periodista esportiu recorda els Jocs Olímpics del 92 com el moment en què Barcelona es va posar “al mapa del món” i assenyala un anhel: “A mi m’agradaria que Barcelona repetís unes olimpíades”. Tot i això Abril reconeix que “no sé si s’ha tret prou profit a les instal·lacions olímpiques esportives de Barcelona que es van fer el 92” i no sap quin serà el futur de l’estadi Lluís Companys de Montjuïc quan el Barça torni al Camp Nou.
Per Abril el principal problema de Barcelona és la circulació
El principal problema de la ciutat pel periodista és la circulació, creu que els carrers s’estan fent cada vegada més estrets i això ho dificulta. Però, tot i això diu que Barcelona li agrada i que viure en aquesta ciutat és molt còmode.
El seu lloc preferit és el Corte Inglés, ja que ho concentra tot i a Abril no li agrada ni passejar ni corre. també li agrada anar a l’Illa Diagonal, al Fnac per buscar novel·la negra. Recorda que quan era jove i estudiava a Mataró es passava el dia mirant llibres perquè no els podia comprar i ara “m’ha quedat el trauma”.
