Els resultats de Catalunya en les proves PISA del 2022 cauen en picat en els tres àmbits d’avaluació —matemàtiques, ciències i comprensió lectora— i situen l’alumnat català per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE. En un primer moment, va ser la conselleria d’Educació qui va atribuir els mals resultats de les proves a una sobrerepresentació d’alumnes nouvinguts en centres d’alta complexitat, però després la mateixa conselleria ho va desmentir.
De la situació de l’educació als anomenats centres d’alta complexitat n’hem parlat al ‘bàsics’ amb mestres i professors que els comanden. Per Alfons Espinosa, director de l’Escola Drassanes, és frívol parlar de relació entre nouvinguts i pitjors resultats i considera que s’hauria de reflexionar sobre per què no s’ajuda els alumnes immigrants. Espinosa assegura que “no podem dir que allà on hi ha alumnes immigrants hi ha pitjors resultats, hem de dir que no hi ha els recursos que calen”.
“L’escola és la porta d’entrada de moltes famílies a la ciutat”
Els centres creuen que la manera de viure dels infants influencia en el seu rendiment acadèmic. De fet, el director de l’Escola Drassanes creu que “els esforços de canviar en educació quan les condicions de vida de les famílies no són adequades no tenen efecte”. Per Espinosa aquests centres fan una funció més enllà de la curricular i són “la porta d’entrada de moltes famílies a la ciutat”.
Els directors dels centres d’alta complexitat creuen que el problema dels resultats acadèmics no es resol només incidint en l’escola. Per això, la directora de l’Institut Escola la Mina, Marta del Campo, creu que les mesures que es prenen s’haurien d’allargar més en el temps. Per Espinosa també s’hauria de posar la mirada en les ràtios: “Necessitem menys infants a l’aula”. Explica que en aquests centres abaixar la ràtio ha de significar que pensar en 20 alumnes per classe és una xifra alta, ja que asseguren que necessiten poder estar-ne pendents.
Reclamen recursos adequats i necessaris
Del Campo reclama més recursos per a aquests centres. Considera que la conselleria té la responsabilitat de dotar d’eines les escoles, sobretot les que més ho necessiten. Per això, la directora de l’Institut Escola la Mina reclama recursos adequats i necessaris segons el centre, que poden ser docents o no docents (com agents socials), formació del professorat i altres com vetlladors. Diu que “somnio un Institut Escola la Mina com un centre educatiu, però també socioeducatiu. No podem fer el vessant educatiu sense el social”.
