Els dilluns és dia de ‘Mirador Barcelona’, el dia en què ens agrada mirar la ciutat amb certa perspectiva. I en aquesta ocasió ho fem acompanyats d’una actriu, directora, productora de cinema, teatre i televisió que, a través de la seva obra, ens ha explicat molt Barcelona. Ho va fer amb el personatge de La Monyos, amb què va ser nominada a millor direcció novell dels Goya el 1997. Però també amb ‘El triomf’, ambientada al Barri Xino, i el documental ‘Barcelona abans que el temps ho esborri’, guanyador del Gaudí a la millor pel·lícula.
Ros ha demanat a Toni Cruz, director del Museu de Cera de Barcelona, que recuperi la figura de La Monyos dins el recinte, ja que actualment té a l’aparador del taller. “La Monyos té molta rellevància, és tot un referent de la ciutat”, ha dit la directora, que ha recordat que hi ha gent que ve de fora i ho pregunta. “És la nostra història”.
Ros defineix Barcelona com una ciutat caracteritzada pel seu ADN mediterrani i d’intercanvi cultural i comercial. “Ens ha donat el caràcter obert i tarannà negociador i acollidor. Això no treu que hi hagi desigualtats, que ja hi eren històricament, i que el sistema actual faci figa, més estant davant d’un canvi de paradigma amb la creació de la intel·ligència artificial”.
No es mostra partidària de la remodelació de la Rambla. “Jo soc una persona que camina molt, i penso que la Rambla s’ha d’adaptar, no tocar. És la Rambla dels quioscos, de les floristes, de les estàtues humanes. És una artèria que quan camines no necessites trobar-te amb quioscos horrorosos, que semblen el Burger King”, ha apuntat. En canvi, s’ha mostrat a favor de les superilles, per on li encanta passejar.
