‘Les coses bones’, de Carlos Márquez, posa la lupa en les notícies positives de la ciutat, que de vegades passen inadvertides. Aquesta setmana el periodista s’ha fixat en la mobilitat de la ciutat, en concret en la proposta de Trànsit que les motos puguin entrar a Barcelona pels carrils bus-VAO, també ens els nous aires que es comencen a respirar al Port Olímpic i en una enquesta del Departament de Geografia de la UAB sobre les pacificacions de l’Eixample, en què un 66 % dels veïns del districte estan satisfets amb els nous eixos verds.
1. Motos pel carril bus-VAO
Avui s’ha celebrat a Barcelona la primera jornada del III Congrés Iberoamericà del Motociclista i Márquez destaca la conferència que ha fet el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel.
Una prèvia, les dades que ha recopilat el periodista per crear context: entre 2012 i 2021 a Barcelona van morir en sinistres de trànsit un total de 219 persones: 116 motoristes (53 %); 77 vianants (35 %); 14 conductors de turisme (6 %); 7 ciclistes (3,2 %); 3 VMP (1,4 %), un conductor de bus i un passatger de bus (1 %).
El 53 % de les persones que van morir en un accident de trànsit anaven en moto. Quin tant per cent de la mobilitat representen? Quantes motos hi ha? En el parc de vehicles són unes 270.000 sumant motos i ciclomotors. De turismes n’hi ha 471.145. Segons l’Enquesta de Mobilitat en dia feiner, els desplaçaments en moto són només el 8 %. Per tant, el 8 % dels desplaçaments generen el 53 % de les víctimes mortals. Márquez considera que aquestes xifres són “una barbaritat absoluta”.
Després d’analitzar les dades, entrem en la proposta de Trànsit, la cosa bona d’aquesta setmana. La idea és que les motos puguin entrar a Barcelona pels carrils bus-VAO, que passarien a ser carrils bus-VAO-motos. Això, és fàcil d’implementar a la C-58 fins a Fabra i Puig (Meridiana) i fins a Glòries a través de la C-31. En un futur, quan estigui fet, també al carril de la B-23 que entraria per l’avinguda Diagonal fins a la plaça de Francesc Macià.
De fet, el periodista considera que seria legalitzar i regular una cosa que ja està passant. De moment, encara s’ha de parlar amb Territori, titular de les vies, i sobretot amb l’Ajuntament de Barcelona.
El que està clar és que no es tracta de posar motos amb busos en trama purament urbana. Això ja es va descartar fa molts anys amb quatre informes. Amb la bici, però, ni un informe, assegura Márquez.
Quins són els llocs què ha estudiat Trànsit? Malàsia, Sao Paulo, Vigo i Londres.
Tot encara està per definir, però pel periodista “és del tot inacceptable el 8% de la mobilitat que són les motos representin el 53 % de les morts”.
2. Nous aires al Port Olímpic
Fa uns anys Márquez va escriure a ‘El Periódico’ històries sobre “incivisme i merder” al voltant del carrer de Moscou, una via que queda a mig camí entre el Port Olímpic i la parada del metro de Ciutadella / Vila Olímpica, de l’L4. Explica que eren històries d’un “incivisme molt salvatge” que anaven més enllà de botellots i orins a les cantonades. Diu que eren drogues, prostitució en ple carrer, baralles…
Tot això, afirma que estava associat a un Port Olímpic que era “absolutament infecte“. Segurament, el major exponent del turisme de borratxera que tant es critica. (No confondre amb turisme de qualitat, que sempre s’associa amb turistes amb diners, com si els que tenen pocs diners no poguessin venir o fossin tots uns delinqüents grafiters i skaters, vol fer el parèntesi).
Acabada la concessió, l’Ajuntament de Barcelona va decidir treure’s de sobre la immensa majoria de locals d’oci i restauració i apostar per l’economia blava, és a dir, iniciatives vinculades amb el mar. En total seran 54 negocis que crearan 250 llocs de treball.
El periodista alerta que cal vigilar que no esdevingui una cosa molt elitista. Però, creu que sembla que el Port Olímpic va camí de ser un lloc on et pot venir de gust passejar. Més encara amb el nou accés des de l’avinguda del Litoral, tant per a cotxes com per a persones a peu o en bici, que es va obrir fa tres setmanes.
L’anàlisi: canvies els usos, canvies la fesomia, millores els accessos i només has d’esperar que la gent respongui. I és el que està passant, assegura. Proper repte: el Moll de la Fusta?
3. L’Eixample diu “sí” a les pacificacions, però…
Aquest dimecres s’ha presentat una enquesta del Departament de Geografia de la UAB sobre les pacificacions de l’Eixample. Márquez destaca que l’estudi està finançat per l’Ajuntament de Barcelona, però explica que els autors, investigadors universitaris i doctorants, han fet el que han considerat, i haurien publicat els resultats igualment si l’opinió hagués estat una altra.
Passant a les dades. S’ha preguntat a 1.200 persones. 400 viuen a zones pacificades recentment o abans del 2020. 800 viuen en carrers de trànsit d’intensitat moderada i 400 viuen a carrers amb un nivell de trànsit molt elevat. L’anàlisi dels hàbits de mobilitat és el “però” de la cosa bona.
L’enquesta pregunta sobre els factors negatius de les pacificacions: veïns lamenten l’excés de xivarri i vida al carrer i les dificultats afegides per circular amb vehicles de motor.
En els positius hi ha l’espai per passejar, menys soroll, reducció del trànsit, menys contaminació, etc.
El periodista creu que ara influència en les opinions veïnals, l’efecte novetat i la sentència, que obliga a revertir l’eix verd del Consell de Cent. Per això, considera que valdria la pena donar continuïtat a l’enquesta. Falta veure com evoluciona el manteniment i falta confirmar o desmentir que es generi una Barcelona de dues velocitats. També van preguntar en funció de l’habitatge. Propietat o lloguer. Els que estan de lloguer estan més satisfets que els propietaris. Márquez es pregunta quina serà l’opinió quan els hi toqui renovar el contracte.
