‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió ha posat la lupa optimista en dades que assenyalen que les dones caminen més i agafen més el bus, el metro i el tramvia i recorren menys a l’ús del cotxe o la moto per moure’s per Barcelona. També, ha volgut destacar la graduació de 15 estudiants més del programa Prometeus.

1. Respirem gràcies a les dones 

Márquez titula aquesta cosa bona com: “Les dones no només ens doneu la vida, també feu que no la perdem”.

Aquesta setmana s’ha activat un web municipal amb les dades bàsiques de mobilitat. Explica que això és una fita històrica perquè l’últim any amb dades oficials era el 2017. Critica que hi ha hagut uns governs municipals que han fet de la mobilitat un dels principals eixos i, en canvi, considera que hi ha hagut poca transparència amb les dades.

Ara amb les dades publicades, el periodista destaca que s’han pogut conèixer coses molt interessants que assenyalen una tendència positiva. La primera és que per primer cop, el vehicle privat concentra menys del 20 % dels desplaçaments diaris. És cert que hi ha hagut un canvi en el càlcul, que ara dona més pes a les validacions del transport públic, però l’Ajuntament ja el va aplicar als anys anteriors i assegura que mai s’havia baixat del 20 %, tenint en compte desplaçaments interns i de connexió (mig milió de vehicles).

Això passa en un moment en què tenim menys cotxes matriculats que mai. Son 470.000, gairebé 100.000 menys que el 2015. Ara, també recorda que hi ha més motos que mai, 270.000.

Per Márquez aquestes dades són el resultat de les decisions que s’han pres en les darreres dècades que comencen a tenir un efecte en els hàbits de mobilitat: ZBE, superilles, pacificacions, carrils bici, carrils bus, ampliacions del metro, xarxa ortogonal de bus, Consell de Cent, pèrdua de carrils per circular, preu de la benzina…

Tot i que les xifres marquen aquesta tendència, potser la sensació dels veïns és que hi ha més trànsit. I el periodista creu que potser no van tan desencaminats. Encara hi ha canvis pendents com que el carrer d’Aribau i de Muntaner encara han de perdre un carril més cadascun. A la ciutat hi ha 12 artèries principals que el 2008 tenien 60 carrils. El 2022 en tenien 40, un 33 % menys. Márquez es pregunta: “El trànsit ha baixat un 33 %?”. La resposta és no, “una mica menys de cotxes en molt menys espai”.

Considera que la ciutat ens està dient que “no et val la pena agafar el cotxe per fer trajectes d’entre tres i cinc km. Ves a peu o agafa el metro”. I afegeix que el dret a la mobilitat no està en dubte, tot i que es pugui posar difícil. Els metropolitans, però, són un altre problema que creu que necessitarà anys per solucionar-se.

Tot això passa en una ciutat que ja destina més del 50 % de l’espai públic als vianants. Però alerta que són 22 km² d’un total de 100 km² , els 78 km² són bàsicament edificis i parcs.

La cosa bona, però, té a veure amb la mobilitat de les dones: les dades assenyalen que caminen molt més i agafen molt més bus, metro i tramvia. I recorren molt menys al cotxe o la moto. Els homes, però, guanyen en bicicleta i VMP. Per Márquez, que les dones no guanyin també en aquests transports demostra que la xarxa encara no es considera prou sòlida i segura. Temps al temps, diu.

2. Prometeus i els universitaris imprevisibles 

Aquesta setmana s’han graduat 15 estudiants més del programa Prometeus, un projecte del Pla de barris creat el 2016 per acompanyar els joves de barris desafavorits en el seu accés a la universitat.  

Per què cal ajudar aquests joves? Les estadístiques mostren com la desigualtat no és només en l’àmbit d’ingressos, també ho és a escala educativa:  

Sarrià – Sant Gervasi: 42,5 % d’universitaris 

Ciutat Vella: 26 % d’universitaris

Nou Barris: 12,8 % d’universitaris

Mitjana de la ciutat: 28,2 % d’universitaris

Pel programa ja han passat un total de 300 alumnes que, Márquez, considera que segurament són molt pocs si és té en compte la població juvenil de Barcelona. Però creu que aquests 300 tenen germans, cosins, amics, coneguts… i que el seu exemple passa de boca a orella. Això pot significar que el seu futur no passa desapercebut i generar contagi en positiu.