Amb el dijous arriben ‘Les coses bones’, que porta al ‘bàsics’ cada setmana el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ha destacat l’èxit de Carla Quílez i l’orgull del seu institut, les avingudes metropolitanes de la Barcelona del 2050 i l’etern Joan Manuel Serrat.

1. Carla Quílez i un institut orgullós

A principis de setmana ens sorprenia la notícia que una noia de 14 anys, la Carla Quílez, guanyava la Concha de Plata a la millor interpretació al Festival de Sant Sebastià per la pel·lícula ‘La maternal’, que va rodar quan només en tenia 13. El premiat més jove fins ara Donosti era Juan José Ballesta, que amb 17 anys va recollir el premi per ‘7 vírgenes’.

2. Avingudes metropolitanes

He visitat l’exposició que l’AMB acaba d’inaugurar a l’espai Mercè Sala (metro Diagonal, entrada per la rambla de Catalunya amb Rosselló) i no me’n puc estar d’afegir-la a les coses bones. L’exposició és un viatge a la Barcelona de 2050 en què els nusos viaris ja no són autopistes, sinó avingudes que connecten municipis i que han generat vida al seu voltant.

Fa gràcia sentir que es vol apostar per la gran regió metropolitana dels cinc milions d’habitants, quan encara no tenim ni molt menys cosida la Barcelona dels 3,3 milions i 36 municipis. Vivim d’esquena els uns dels altres.

3. Etern Serrat

Res és per sempre, però si una cosa s’hi apropa són les figures dels museus de cera. Aquest dimecres es va fer justícia amb una de les figures més importants de la cultura catalana, Joan Manuel Serrat, que va estrenar la seva pròpia figura al Museu de Cera de la Rambla.

Passatge de la Banca, per ser exactes. Ja que l’edifici, del 1867, va ser seu del Banc de Barcelona i de Crèdit. De fet, la caixa forta reproduïa un atracament en l’anterior vida del museu, que al desembre del 2020 va renéixer gràcies a Toni Cruz. Amb figures de Marc Màrquez, Pau Gasol, Rosalía, Forrest Gump, Brad Pitt, Carme Ruscadella, Floquet, Greta Thunberg. I ara, també, Joan Manuel Serrat.

Merescut homenatge per a Serrat que, recordem, està en plena gira de comiat dels escenaris. El vicio de cantar, es diu la gira. Va començar el 27 d’abril a Nova York i acaba al desembre al Sant Jordi amb tres concerts.