Les notícies que apareixen en diaris, ràdios i televisions sovint tenen a veure amb la decisió d’un jutge, a través d’una sentència. Un exemple és el desallotjament d’aquest dijous dels edificis d’El Kubo i La Ruïna, a la Bonanova, una actuació que s’ha fet per ordre judicial. Però quina formació reben els jutges, quin és el procés per arribar a la judicatura? Han passat pel ‘bàsics’ tres joves que encara no ho són però que aviat ho seran.
Hores d’estudi i suport familiar
Enrique José Carreño és de Madrid i ara tornarà a la capital espanyola per fer les pràctiques. Va estar cinc anys preparant les oposicions després d’estudiar dret. Tot i que encara no ho té clar, el seu àmbit preferit és el penal. Explica com ha estat de dur preparar-se els exàmens. Calcula que hi ha hagut tres factors clau: les ganes de fer-ho, “un bon preparador i estudiar cada dia vuit o nou hores i en exàmens, encara més“. Leopoldo Guillén és d’Almeria i reivindica el suport familiar durant tot el procés: “Jo poso les hores d’estudi, però hi ha molta gent darrere de l’èxit”. També recorda dies sense descans per preparar-se. Ell ha estat quatre anys preparant-se l’oposició i ara anirà a València a fer les pràctiques en jutjats. Diu que es decanta pel penal.
Carla Enguix és de València i recorda la preparació. Va estar quatre anys i mig per tirar endavant les oposicions. Recorda tot el procés com a “llarg i dur” i explica que són moltes renúncies quan ningú t’assegura que puguis arribar a aprovar. “Has de tenir força psicològica i un suport familiar important”, assegura Enguix, que creu que “psicològicament va ser el més dur”.
“Canviar coses millorables”
Durant quatre o cinc anys la vida s’atura. Diuen que estudiar es converteix en la seva feina i que això implica moltes vegades aïllar-se i veure “que la vida continua i tu estàs aturat”.
Ara que l’exercici de la professió està més a prop, tenen clar quines són les línies que han de seguir. Leopoldo Guillén creu que és “una carrera molt vocacional i jo ho he fet per canviar coses millorables, com la imatge de la justícia“. Per Enguix hi ha elements que són responsabilitat dels jutges i altres que no ho són. Per exemple, creu que la societat té la imatge que la justícia és lenta i això considera que “no depèn del jutge sinó dels mitjans que s’hi destinen. Sí que està a les nostres mans que el ciutadà tingui un tracte respectuós“.
Fins ara, han estat fent la formació teòrica a l’Escola Judicial, a Vallvidrera, Barcelona, durant gairebé un any, arribats de diferents punts de l’estat. Tots tres s’hi han estat formant des del gener.
Després d’aprovar les oposicions, han fet un curs teoricopràctic que ara acaba i encara els queda fer pràctiques de sis mesos a diferents destinacions.
