L’atenció se centra sovint en qui està empresonat i la família del pres queda desemparada. És la sensació de més d’un familiar d’algú que està a la garjola i la denúncia que recull l’associació de Famílies de Presos a Catalunya. Segons Gràcia Amo, fundadora de l’entitat, quan una persona acaba a presó, no s’acompanya prou a les famílies: “Ni diners, ni feina, ni advocats, ni psicòlegs. No tenen res“, sentencia.
Amo n’ha parlat al programa ‘bàsics’ perquè coneix de prop aquesta realitat. El seu fill va morir a Brians 2 l’any 2016: “Quan un fill o qualsevol membre és empresonat, trontolla la vida de tota la família”, relata. “Mai arribes a pensar que podia passar perquè, quan som petits, ens diuen que a la presó hi ha els dolents. Mai hauries pensat que el teu fill fos dolent“, reflexiona.
Quan som petits ens diuen que a la presó hi ha els dolents. Mai hauries pensat que el teu fill fos dolent.”
Al plató del programa també s’hi ha assegut Rafa Nieto, membre de l’associació i pare d’un intern a Quatre Camins des de fa dos anys i mig. “El primer problema que et trobes és la comunicació. Els presos poden trucar-te, però tu no els pots trucar a ells”, narra. Juntament amb diversos síndics de greuges de Catalunya, Amo i Nieto han presentat un informe per reclamar més cura a les famílies dels qui estan entre reixes.
Els síndics demanen l’atenció de l’Administració
Els síndics de Barcelona, Catalunya i altres de l’àrea metropolitana han alertat aquest dimarts de l’oblit que pateixen els familiars dels presos per part de les administracions. En un exhaustiu estudi elaborat per la sindicatura de la ciutat, han detectat que les famílies dels qui estan empresonats presenten risc de caure en situacions de vulnerabilitat. A més, els falta assessorament i acompanyament jurídic, laboral, econòmic, social i de salut.
Al marge d’exigir més atenció a les administracions, els síndics proposen crear Punts d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA) i el primer d’aquests a Barcelona. Dependrien dels ajuntaments i serien independents de la Generalitat. S’imaginen els PADA com un espai de finestreta única en què s’atenguin totes les necessitats dels familiars de presos i que també se’ls derivi, si s’escau, a altres serveis on se’ls pugui allargar la mà.
