Dani de la Orden passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El director de cinema ha retratat Barcelona com l’escenari on les històries d’amor més impossibles es poden fer realitat. És el director de ‘Barcelona, nit d’estiu’, ‘Barcelona, nit d’hivern’ i també la més recent ‘42 segons’, entre molts altres títols.
Ara, està a punt d’estrenar la seva nova pel·lícula, ‘Casa en flames’, el 28 de juny, que ja es va poder veure al Barcelona Film Fest. En aquest film, De la Orden es posa més seriós en una comèdia negra. Però ell és un expert a retratar una Barcelona idíl·lica i romàntica. Tot i això explica que la ciutat és “fotogènica si la fotografies bé”. De fet, creu que si se cenyís a la realitat haurien estat pel·lícules molt diferents. Diu que dibuixa la ciutat que al film li va bé, “on a l’Apolo no hi ha cua, on sortint no et robaran la cartera…”.
“Hi ha una part de Barcelona que en una pel·lícula de comèdia romàntica no dius”. Explica que la part bona de la ciutat és que és preciosa, amb una arquitectura, una gent i una cultura meravelloses, amb mar, muntanya i vida de barris; però que també hi ha una part negativa. El director diu que ja no trepitja el centre i que determinades zones s’han convertit en un parc temàtic.
“Barcelona s’està convertint en una ciutat de cara a la galeria”
Creu que la ciutat s’està convertint “en una ciutat de cara a la galeria”. Tot i que opina que el turisme és necessari, també és crític ja que considera que s’estan aparcant els interessos de Barcelona per beneficiar “una gent que no viu aquí, que fa quatre fotos amb un filtre i marxarà”.
En les pel·lícules de De la Orden hi apareix una Barcelona de postal, però el director creu que la ciutat “ha perdut un cert encant, tot i que segueix sent preciosa”. Ell ha voltat per pisos i barris. Va passar la infantesa a Sarrià – Sant Gervasi, a prop de la plaça de John F. Kennedy; després va compartir pis al costat del cinema Balmes; després, a prop de La Pedrera i, ara, viu al barri de Sant Antoni. Li agrada els diumenges anar al gimnàs i després a esmorzar una truita de patates al bar al costat de la plaça, o si fa bon temps anar a la platja i passar per Gràcia, que és on viuen molts dels seus amics.
Recorda també com fa un parell d’anys tenia més llocs preferits a la ciutat: sortia a l’Apolo i l’Almo2bar.
“El límit de viure a Madrid; tres mesos”
De la Orden també ha viscut a Madrid i recorda que el límit de viure-hi són tres mesos. Creu que és una ciutat oberta, on és fàcil fer amics o introduir-te en un grup, però també la defineix com a caòtica, amb una mobilitat difícil i en ebullició constant. Diu que, de moment, es queda a la capital catalana.
