‘Les coses bones’, de Carlos Márquez, ha tornat al ‘bàsics’ aquest dijous per posar en relleu notícies positives dels últims dies. En aquesta ocasió, però, Márquez li ha donat un to reivindicatiu i ha volgut destacar persones i institucions a qui considera que la ciutat deu molt però no se’ls ha fet justícia històrica. És el cas del Casal dels Infants del Raval, que celebra 45 anys, i de l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a qui l’espai expositiu de la Vil·la Joana, a Collserola, dedica una exposició.
1. La maduresa del Casal dels Infants
El Casal dels Infants del Raval compleix 45 anys de vida. És una entitat que treballa perquè els nens de famílies amb pocs recursos tinguin un lloc d’acollida i puguin fer activitats de lleure. Fins no fa gaire es creia que els orígens de l’entitat es remuntaven al 1983 però fa poc més d’un any Enric Canet, que és el director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants, va publicar el llibre ‘El cel té pigues!’, en què demostra que l’entitat va néixer cinc anys abans de la data fundacional. Sigui com sigui, Carlos Márquez ha aprofitat l’avinentesa per felicitar l’entitat per la feina que fa.
2. Rubió i Tudurí, el planificador del verd de Barcelona
A la Vil·la Joana, el Museu Casa Jacint Verdaguer, hi ha una exposició sobre la figura de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Márquez n’ha reivindicat la figura com a paisatgista i responsable de molts espais verds que trobem a Barcelona. Tot i això també ha lamentat que, a pesar del seu llegat, la ciutat només li dedica un jardí de 0,7 hectàrees. Això sí, també porta el seu nom l’Institut Rubió i Tudurí, dedicat a la jardineria i que ell mateix va promoure el 1933.
A Rubió i Tudurí li devem bona part de la planificació del verd de la ciutat. Així espais com el Turó Parc, la plaça d’Adrià, la de Francesc Macià i el Parc del Guinardó, entre molts altres, són obra seva. Per tant parlem d’una persona que és molt present a les vides dels barcelonins perquè es tracta d’espais verds molt utilitzats que van ser planificats fa 100 anys per Rubió i Tudurí.
També Collserola deu molt a aquest arquitecte i paisatgista, que va fer entendre als planificadors urbanístics i polítics que allò no era un bosc sinó que formava part de la ciutat i calia integrar-lo. D’això se’n segueix parlant i també hi ha altres temes que ell va plantejar que segueixen sent d’actualitat, com la recuperació dels interiors d’illa.
3. Miquel Biada i el somni del ferrocarril
Aquest dissabte es compliran 175 anys de la inauguració del primer ferrocarril peninsular entre Barcelona i Mataró. En aquell moment el trajecte es feia en una hora amb un vagó com el de la foto, que és una rèplica que es va construir amb motiu del centenari de la inauguració del trajecte, el 1948.
Amb aquesta efemèride Carlos Márquez ha volgut reivindicar la figura de Miquel Biada, un empresari mataroní que havia estat un dels impulsors del ferrocarril a Cuba i que va voler que la seva ciutat també estigués connectada en tren amb Barcelona. Per fer-ho realitat es va construir el primer túnel d’Espanya, el de Montgat, que encara avui segueix en peu. A Barcelona, Miquel Biada dona nom als últims 100 metres del carrer de la Providència, a Gràcia.
