‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ha posat la lupa positiva en les persianes amb ànima de Gràcia, el primer tren de mercaderies que va a Tolosa sense canvi de locomotora, el primer gran acord del mandat municipal 2023-2027 i el Camp de la Ferro.
1. Persianes amb ànima
Persianes amb ànima és un projecte que sembla nascut per formar part de ‘Les coses bones’. Segons Márquez “ho té tot”. És un projecte comunitari, de creació artística, comercial i que promou la inclusió laboral i social de dones en situació de vulnerabilitat social.
Aquesta iniciativa de l’associació ATRA va aconseguir el guardó a la defensa dels valors cívics dels Premis Vila de Gràcia 2022. L’Ajuntament en va reconèixer la voluntat de donar una oportunitat a dones a través de l’art urbà. No se’ls dona pintura i una persiana, sinó que passen per una formació i quan surten al carrer estan acompanyades d’artistes com la Berta i botiguers com el Jaume.
Berta Artigal ha pintat murals a Berlín, Praga, Kenya, Marràqueix, Barcelona, Dresden… Va estudiar disseny gràfic i il·lustració i el periodista considera que val la pena conèixer-la ja que participa en un projecte social com aquest.
Als carrers de Gràcia el que es pot veure és el resultat d’un llarg procés creatiu ple de canvis. Dones que no es coneixen de res acaben compartint pinzells, però sobretot acaben compartint experiències de vida i generant comunitat. Márquez considera que és una catarsi col·lectiva a través de l’art urbà. No és la primera vegada que ATRA fa servir l’art per treballar amb col·lectius vulnerables.
“De com pintar una persiana pot portar darrere una càrrega social tan i tan gran i tan i tan necessària”, diu el periodista, i felicita ATRA i dona l’enhorabona a les artistes, tant les alumnes com les professores.
2. Trens internacionals de mercaderies
Márquez alerta: “És una cosa molt grossa“, i ho resumeix: a partir d’ara veurem uns 800 camions menys a la setmana circulant per l’AP-7. Un darrere l’altre són gairebé 13 km (16 metres per camió), deixant de banda el tema mediambiental (10 cops menys emissions que per carretera).
El fet és que tenir un sistema ibèric de ferrocarril, d’una amplada diferent de la internacional, fa que els trens de mercaderies, quan arriben a la frontera, hagin de perdre molt de temps i diners amb canvis de locomotora o fins i tot el traspàs dels contenidors a un altre tren.
Ara, ja està en marxa la connexió amb França i seran tres connexions fins a Tolosa i una fins a Lió, amb uns trens, explica, que allarguen la seva composició fins als 750 metres.
I per què incloem a ‘Les coses bones’ una cosa tan logística, tan gremial? Márquez diu que és molt fàcil: la fi dels peatges, l’1 de setembre del 2021, va fer créixer un 40 % la presència de camions a l’AP-7. Ja no els cal fer servir vies secundàries lliures de pagament.
Menys camions a l’autopista, menys congestió, menys problemes greus de circulació associada a camions avariats, menys contaminació. I més europeus, perquè anem a la cua en trànsit de mercaderies en tren. I hauria d’alleugerir el famós corredor mediterrani.
3. Acord fiscal per les terrasses
El primer gran acord del mandat municipal 2023-2027. Arriba amb el PSC i TriasxBCN i permet tirar endavant la taxa de terrasses. Inclou, a iniciativa de TriasxBCN, una rebaixa del 5 % respecte al que va presentar el govern després de pactar-ho amb el Gremi de Restauració.
La rebaixa s’aplicarà als que tinguin entre una i 15 taules, la majoria. Suposa entre mig i un milió d’euros menys de recaptació. Però suposa, sobretot, tot un globus d’oxigen per a Collboni, que va veure en el ple d’octubre com li tombaven les ordenances fiscals del 2024.
Bars i restaurants paguen en funció de la zona i del nombre de taules. Un de la rambla de Catalunya paga 20 cops més que un de la via Favència, per posar-ne un exemple. Es cobraran uns 4,6 milions d’euros després que hagin acabat les bonificacions de la pandèmia.
El periodista recorda que segur que TriasxBCN fa les coses amb una agenda pròpia, però està bé que no es repeteixi el bloqueig del primer mandat de Colau, quan amb 11 regidors no va poder aprovar ni un sol pressupost per la via ordinària.
