‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en un clàssic de Barcelona, la Cursa El Corte Inglés, un esdeveniment que descriu com una cursa sense presses i una festa. També s’ha fixat en la reforma de l’avinguda de Roma, que pel periodista significa l’últim dels mohicans de l’asfalt urbanístic de l’Eixample. I per acabar, destaca l’estrena a betevé del programa ‘Horitzó Copa Amèrica’.
1. La cursa d’estar per casa
La Cursa El Corte Inglés, un clàssic de Barcelona. Márquez creu que deuen quedar pocs barcelonins que no hagin corregut com a mínim una de les seves 44 edicions. Diu que és la cursa d’estar per casa, perquè representa, com potser també la Cursa Bombers i la dels Nassos, que això no va de marques, que no hi ha pressa i que és una festa.
El periodista ha rebuscat a l’hemeroteca i ha trobat un cartell del 1981, la tercera edició de la prova, que ja deixa clar quin és el tarannà de la cursa: “L’important és participar-hi”.
El cartell del 1985 també el destaca, ja que considera que té un recurs gràfic “que no havia vist mai” i creu que, “com diria Jordi Hereu, és magnífic”.
Per Márquez, cada participant té la seva cosa bona, però destaca Miquel Pucurull, un corredor que al desembre farà 86 anys.
El Miquel va acabar en el lloc 17.949, però el cinquè dels majors de 85 anys. El periodista recorda que Pucurull sempre fa la broma que darrere seu només queden l’ambulància i la Guàrdia Urbana reobrint el trànsit, però diu que el cert és que encara quedava molta gent darrere seu en una cursa en què el que menys importa és el cronòmetre. Ell va fer una hora, 36 minuts i dos segons i l’últim, Yeray Rodríguez, va quedar en el lloc 21.546 i va necessitar dues hores, 38 minuts i 16 segons per completar el recorregut de 10 quilòmetres. Va trigar dues hores i sis minuts més que el primer classificat, Bilal Ziadi.
Pel periodista, la classificació no té cap importància, però creu que la fita és ser una persona gran tan activa com Pucurull.
Márquez també alerta que en el món de les curses hi ha molt farsant, fins al punt que si veus una medalla penjada a casa d’algú… dubta. Hi ha trofeus d’aquestes fites que es venen a Wallapop.
2. L’avinguda de Roma, per fi
Després de molts anys de teoritzar, diu Márquez que finalment arriba la reforma del tram pendent de reformar de l’avinguda de Roma. Creu que estem, segurament, davant de l’últim dels mohicans urbanístics de l’Eixample en què l’asfalt segueix sent el rei amb l’agreujant que el trànsit és residual.
El que s’ha fet ara és licitar els estudis previs per 41.000 euros i la posterior redacció del projecte executiu, que ha de permetre crear un passeig més verd i amb menys espai per als cotxes.
Hi ha dos trams diferenciats: del carrer de Viladomat fins a Entença i d’Entença fins a Tarragona. El primer tram serà molt més de vianants, perquè el carrer de Mallorca, per sobre, i el de València, per sota, fan la feina de repartidors de cotxes. I el segon serà la continuació del carrer de Mallorca fins a la plaça dels Països Catalans i serà només d’un sentit. De manera que qui vulgui anar a buscar el carrer d’Entença des de l’estació haurà de baixar fins al carrer de València.
El periodista assenyala que aquesta reforma no és només un compte pendent amb els veïns de la Nova Esquerra de l’Eixample, un dels barris amb major densitat i contaminació de Barcelona, sinó que també és una oportunitat per cosir una de les cicatrius pendents de la ciutat. Quan s’acabi la reforma, l’avinguda de Roma creu que serà un meravellós repartidor de ciutadans cap a diferents equipaments i parcs del barri.
Márquez rebobina i repassa la història de la via. L’avinguda de Roma, juntament amb l’avinguda de Mistral, el carrer de Pi i Margall, la ronda de Sant Antoni i el carrer de Pere IV, és de les poques artèries que escapen del pla Cerdà, perquè ja tenien un ús anterior. L’avinguda de Roma formava i forma part del corredor ferroviari que va cap a la plaça de Catalunya i el passeig de Gràcia. Fins als anys 20 i 30 del segle passat anava en superfície fins que llavors es va fer una rasa com al carrer d’Aragó. No va ser fins al 1976 que es va acabar de cobrir.
A l’avinguda de Roma vivia Pere Català Roca, germà de Francesc Català Roca, un dels fotògrafs catalans més importants del segle XX. En Pere també era fotògraf i a l’Arxiu Nacional de Catalunya tenen digitalitzat el seu llegat amb algunes instantànies de la via.
3. La Copa Amèrica, a betevé
Márquez acaba amb una bona notícia per als amants de la vela. Aquesta setmana s’ha estrenat a betevé el programa ‘Horitzó Copa Amèrica’, que cada dimecres explicarà tots els detalls sobre la competició de regates de vela més antiga del món, que se celebrarà a Barcelona del 22 d’agost fins a finals d’octubre.
