‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la gran quantitat de fauna que habita al Parc Natural de Collserola. Aquesta setmana s’ha posat el focus en els cabirols, però s’hi han detectat 255 espècies de vertebrats. També s’ha fixat en els grafits a l’espai públic i l’enxampada d’una grafitera fent pintades per la plaça dels Àngels, inclosa la façana de l’edifici històric del convent dels Àngels. I per acabar, reclama que la ciutat surti del guaret i es posi les piles i el govern dibuixi un model de ciutat concret.
1. Collserola i l’arca de Noè
Aquesta setmana hi ha hagut la constatació que el cabirol ja forma part de manera estable de la fauna del Parc Natural de Collserola, amb uns 30-50 exemplars. Ivan Villarejo i Alejandro Corral comparteixen la passió per la foto de natura i fa uns dies van poder captar-ne.
El consorci, però, va aclarir que fa uns 15 anys que ja habiten al parc. Veure’ls, però, no és gens fàcil.
És una nova mostra de la qualitat ambiental de Collserola, però Márquez recorda que s’ha de tenir cura dels cultius i l’activitat ramadera. El periodista és un usuari habitual del parc tant de dia com de nit i aprofita per fixar-se en la fauna. Explica que hi ha vist senglars, conills, guineus, tortugues i esquirols. Tot i pensar que havia vist gran part dels animals, s’ha trobat que hi ha 255 espècies de vertebrats detectats al parc: 27 mamífers, 180 ocells, 17 rèptils, 10 amfibis i vuit peixos. Alguns dels animals que tenim a tocar de casa són:
- Hi ha set tipus de ratpenat: comú, nan, cuallarg, de vores clares, de cova, dels graners i de ferradura gros.
- Hi habiten l’aligot vesper europeu, l’aligot comú, l’àguila marcenca, la cuabarrada, la calçada i l’àguila pescadora. Tenim faisans.
- Hi viu la polla d’aigua, amb uns 350 grams i 52 centímetres d’envergadura.
- Hi fan vida la família dels mussols: òliba, mussol banyut, duc, gamarús, xot i mussol comú. Tenim cigonyes i voltors comuns.
- Hi passegen la tortuga mediterrània, la tortuga de rierol, la tortuga d’estany i la tortuga d’aigua americana.
- Hi serpentegen la serp de vidre, la serp d’aigua, la serp de collaret, la serp blanca, la serp verda i la serp llisa meridional.
Terra i aire, però a l’aigua de Collserola també hi ha vida. Tímidament el pantà de Vallvidrera torna a tenir aigua i, per tant, és lògic que hi torni la vida aquàtica autòctona.
Márquez fa una menció especial al que considera el “Mufasa del regne animal de Collserola, l’únic, l’inigualable rei del parc natural: el senglar“. El periodista vol recordar un vídeo del 2013 en què la Guàrdia Urbana intenta fer fora uns senglars del Parc de Cervantes.
2. Avís ciutadà: grafitera caçada
Fa una setmana, un ciutadà va advertir de la presència d’una grafitera a la plaça dels Àngels, davant del MACBA. La van caçar fent pintades “una mica per tot arreu”, inclosa la façana de l’edifici històric del convent dels Àngels. Va ser sancionada i se li va requisar el material.
Márquez creu que s’ha generat un efecte crida internacional brutal per venir a pintar a Barcelona i afegeix que potser hi ajuda una certa impunitat. ‘La Vanguardia’ va publicar fa uns dies que els grafiters deuen a l’Ajuntament prop de 200.000 euros en multes. Són sancions impagades entre els anys 2000 i 2023, quan la Guàrdia Urbana va tramitar 2.070 multes, però acumulen una morositat del 85 %.
El cas dels estrangers és especialment sagnant, apunta el periodista, ja que hi ha 464 expedients oberts i només n’han pagat 54. S’han apujat les multes de 300 a 500 euros, però si no les cobres, la xifra segueix sent la mateixa: zero.
Els grafits, diu Márquez, a més de fer malbé l’espai públic, ens costen diners. En els propers dos anys, l’Ajuntament gastarà 16 milions d’euros en la neteja de pintades al carrer. 10 euros per cada barceloní, assenyala.
3. “Barcelona, posa’t les piles”
La ciutat fa un any que navega sense vent, creu Márquez. S’han iniciat el Pla endreça i la nova fase en les obres de la Rambla, amb la voluntat que siguin més àgils. Hi ha hagut avenços en seguretat, amb més Guàrdia Urbana, i hi ha més flota sostenible a TMB. Però en global ho defineix com un any polític força al ralentí, en un cert guaret.
Creu que aquesta situació és normal si tenim en compte que és un govern municipal de 10 regidors, d’un total de 41, i que la situació a Catalunya i a Madrid ha dificultat que hi hagués un pacte fort a la ciutat per poder començar a prendre decisions. Per Márquez, la situació la resumeix Daniel Sirera: el líder del PP a Barcelona demana a Collboni “que es posi les piles” després de les eleccions europees.
El periodista creu que Barcelona té una maquinària que fa que pugui anar fent, però considera que ja és hora que s’articuli un govern que pugui dibuixar un model de ciutat concret més enllà de petits bolets.
