‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives de la setmana amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ha posat la lupa positiva en la nova Fundació Viqui Molins, una institució que vol donar continuïtat a la seva tasca. També s’ha fixat en les parades buides dels mercats de Barcelona i que s’hagi votat a favor a l’Ajuntament de revifar-les. L’últim gomet positiu l’ha enganxat a la Trinitat Vella, que ara tindrà zona verda.
1. Benvinguda, Fundació Viqui Molins
La primera cosa bona de la setmana se centra en la figura de Maria Victòria Molins, una monja teresiana que Márquez defineix com a “molt peculiar” i que fa 40 anys que ajuda les persones més vulnerables i desateses del Raval i que en els darrers anys ho fa a través de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna.
Però qui és Viqui Molins? La Viqui va néixer en una família benestant de la Bonanova, però a través del seu pare va conèixer realitats diferents de les de l’Upper, com les barraques de Montjuïc, el Cottolengo i Sant Joan de Déu. La seva vocació no va aparèixer a la infantesa, va ser el 1956 quan va iniciar el noviciat i més tard va estudiar filosofia i lletres.
Va estar a València i a Madrid i l’any 1982 va iniciar una sèrie de viatges a l’Amèrica Llatina, on va introduir-se en la teologia de l’alliberament. Després va tornar a Barcelona i es va instal·lar al convent de les teresianes de Ganduxer, un dels edificis més desconeguts de l’obra d’Antoni Gaudí.
La Viqui va començar a anar al Raval. Ho feia sense l‘hàbit. Va coincidir amb l’època més canalla del barri. El 2015, quan la van nomenar doctora “honoris causa” per la Universitat Ramon Llull, ho va resumir així: “La pobresa fa llàstima i aquest tipus de marginació a la qual vaig decidir dedicar-me fa nosa”.
L’any 96 es va jubilar (professora i directora d’una editorial religiosa) i l’ordre li va permetre instal·lar-se al Raval. Aleshores ja es va convertir en una figura cabdal de la història del barri. En els darrers anys, la seva tasca s’ha centrat molt en l’Hospital de Campanya de Santa Anna, un projecte que va néixer el gener del 2017. És tracta d’un lloc d’acollida on se serveixen esmorzars i berenars. Però el més important, diu el periodista, és donar la certesa que la invisibilitat social dels més vulnerables no ho és per a les persones que hi ha allà dins.
Ara, s’ha presentat la Fundació Viqui Molins, una institució que pretén donar continuïtat a la tasca d’aquesta monja, que segueix ben activa als 87 anys. Una cosa que deixa clara Molins és que això no va de llàstima. Això va de dignitat, de progrés i d’autonomia. L’objectiu és ajudar i acompanyar. Però la meta final és una altra. Crear una fundació també ajudarà a canalitzar millor les ajudes i és una garantia que, quan falti, el seu esperit seguirà ben present amb el lema de la fundació: “Continuaré amb els nostres”.
2. Salvem els mercats
Márquez creu que la salut de Barcelona es pot mesurar a través de diferents termòmetres i els mercats municipals en són un. I si tenen febre, considera que és una mala cosa per a la ciutat. Segons dades de l’Ajuntament, als 43 mercats de la ciutat hi ha 112 parades susceptibles d’obrir.
ERC va dir a la Comissió d’Economia que eren 918, però l’Institut Municipal de Mercats ha matisat aquesta xifra.
Els mercats s’han anat fent petits, un fenomen que ja va començar fa temps quan van començar a obrir supermercats. Les xifres parlen d’un lent però constant retrocés de l’essència dels mercats.
Ja hi ha repartiment a domicili i armariets per recollir el producte, però falta donar una volta a l’invent. I no és fàcil, perquè es pot caure en la turistització, considera Márquez.
S’explica: pots fer un Mercat de San Miguel de Madrid, degustació de luxe, pots fer les coses “cutres” de la Boqueria amb fruita tallada en vasos de plàstic o pots fer una cosa elegant per a tothom, que exploti les virtuts d’un producte de qualitat.
La cosa bona d’aquest tema és que tots els grups municipals van votar a favor de la proposició d’ERC per revitalitzar les parades buides (cosa que tampoc obliga a res, recorda el periodista). Ara, però, falten la creativitat i el pla d’empresa que garanteixi la supervivència d’uns mercats que són clau per mantenir un cert model de ciutat. I per a això creu que s’haurien de seduir els joves: segons una enquesta del govern del 2021, l’edat mitjana dels clients dels mercats és de 52 anys.
3. Zona verda a la Trinitat Vella
Márquez es fixa en un problema d’una zona molt concreta però que li permet parlar d’un fenomen de ciutat. La Trinitat Vella és un dels pocs barris de la ciutat amb places d’aparcament no regulades, és a dir, lliures. Amb dades, el 2004 a tot Barcelona n’hi havia 181.000 i ara són 13.000. Recorda que la zona verda és un invent del 2005 i la zona blava va començar el 1983 al passeig de Gràcia i la plaça de la Vila de Madrid, al Gòtic.
Això significa que les places lliures estan molt buscades, explica, sobretot per dos perfils: els barcelonins que busquen un lloc on aparcar gratis el cotxe durant la setmana, perquè no el fan servir, i els treballadors que venen de fora de la ciutat i no volen llogar una plaça, o sigui que fan intermodalitat del cotxe al metro, a la Trinitat Vella de l’L1.
El periodista fa la fotografia: la gent està aparcant en doble fila, sobre voreres, al carril d’acceleració de la ronda de Dalt, on poden. En el mandat anterior es va plantejar instal·lar zona verda per a residents però Mobilitat ho va descartar.
Anaven trampejant, però diu que s’ha acabat la barra lliure. Ara, sembla que el districte es torna a plantejar la zona verda, però té el perill que no hi càpiga tothom i que la indisciplina segueixi.
La pacificació del centre de la Trinitat Vella ajuda a explicar el que ha passat a tota la ciutat en els darrers 20 anys. Márquez resumeix: tenim gairebé la meitat de places d’aparcament que fa 20 anys amb un parc de turismes (471.000 cotxes) un 22,5 % inferior. I tenim 581.000 places soterrades, 70.000 més que a principis de segle. A què s’han destinat tots aquests metres quadrats on abans hi havia cotxes aparcats? 500 estacions del Bicing, contenidors de reciclatge, pacificacions i plataformes úniques, superilles i eixos verds, terrasses de restauració, carrils bici i bus, ampliacions de voreres i aparcaments per a motos (de 18.000 a 90.000 en 20 anys).
Creu que al final és el vell debat sobre si la ciutat t’ha de cedir 15 m² d’espai públic per guardar una màquina que passa el 95 % de la seva vida útil aturada. Si té sentit, és segur als barris més desafavorits. Però, potser amb el temps, els cotxes tendiran més a anar sota terra i les motos, fora de les voreres i a més considera que en el cas de la Trinitat Vella el barri té una necessitat.
