No són comerços que formen part de la llista d’emblemàtics, aquells que tenen protecció especial de l’Ajuntament, però tots tres són part del teixit comercial de la ciutat des de fa desenes d’anys. I recentment han decidit abaixar la persiana.
En el cas de la cadena Conti, finalment han decidit marxar del número 78 de la rambla de Catalunya perquè no poden pagar l’actualització del lloguer. Per això, amb resignació, ara centren la seva estratègia empresarial en la venda en centres comercials.
Una mica més avall, a tocar de la plaça de Catalunya, l’aparador de Calçats Güell ja no llueix com abans. La família que regenta aquesta botiga de sabates té el local en propietat i, després de més de 50 anys de despatxar, ha decidit vendre-se’l. Diuen que sempre han apostat per sabates de qualitat, el marge de benefici sempre ha estat molt baix, i per això prefereixen desfer-se del negoci.
I al carrer de València, Calçats Manolita ja fa setmanes que no aixeca la persiana. Un grup d’inversió, que també té altres cadenes de sabateries, va fer-se amb la propietat de Calçats Manolita a principis dels 90. Ara els propietaris han decidit liquidar per complet aquesta marca comercial.
Tres exemples que constaten que la rambla de Catalunya s’està desertitzant de teixit comercial de tradició. Els que encara subsisteixen, com a la botiga Magic Cloathing, constaten que no hi ha marge de benefici en els negocis i que competir amb les grans cadenes comercials és, des d’un bon començament, una batalla perduda.
