Molts ciutadans de Barcelona, tot i tenir la majoria d’edat, no podran votar a les eleccions municipals del 28 de maig. El motiu? Són persones que provenen de països amb els quals el Govern espanyol no ha signat un acord de reciprocitat que els permeti exercir el dret a vot.
Ara per ara poden fer-ho els ciutadans comunitaris i pel que fa als extracomunitaris hi ha acords amb Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai, el Perú, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Trinitat i Tobago, i Xile. En canvi en queden fora països amb molta presència a la nostra ciutat com són el Pakistan, el Marroc o Hondures. Són tres de les comunitats més nombroses a Barcelona però els seus ciutadans no poden votar fins que no aconsegueixen la nacionalitat. Un procés que no és ràpid ni fàcil.
“Som barcelonins condicionats, ens poden retirar la nacionalitat pel que diem o pensem”
Hamza Ali Rajà va arribar a Barcelona des de Thutha Ray Bahadur (Punyab) amb 14 anys, el 2002. 21 anys després, i després d’anys de tràmits per aconseguir la nacionalitat, votarà per primera vegada. “Almenys el 51 % de la població estrangera resident a Barcelona no podrà votar a les pròximes eleccions”, ha apuntat Rajà, “en canvi sí que compleixen les seves obligacions com a ciutadans i residents, però sense drets polítics”. Això fa que es qüestioni sentir-se com a ciutadà de ple dret. “Mai ho acabem de ser perquè, tot i haver aconseguit la nacionalitat, depèn del que digui o el que faci la poden revocar”, denuncia. “Hem vist casos de persones que han estat expulsades del país per les seves opinions i se’ls ha retirat la nacionalitat. Podem arribar a ser espanyols i barcelonins, però condicionats i a mitges”.
“La comunitat hondurenya és majoritària a Barcelona, però no participar en política ens fa desarrelar-nos-en”
Gerbert Salinas, coordinador del partit LIBRE a Barcelona, és besnet de represaliats polítics hondurenys. Actualment té en tràmit la nacionalitat i no podrà votar a les properes eleccions del 28 de maig. “Tot i ser una de les comunitats estrangeres amb més presència a Barcelona, i tot i ser-hi fa molts anys, el nostre país d’origen no té acord de reciprocitat i no podem participar en política, al contrari d’altres comunitats que sí que tenen el pacte”, ha explicat. Això fa que es generi “un sentiment de menyspreu perquè els nostres drets, necessitats i interessos es miren des de lluny i ens sentim desarrelats”.
Des de la seva organització, Salinas ha engegat una campanya de captació de vot veient el gran percentatge d’abstenció entre la població barcelonina. L’objectiu, en una mena de “cessió de drets”, és fer sentir la seva veu a través de ciutadans que no pensaven exercir el seu vot.
“Que no es tingui en compte el meu vot em fa sentir mort”
Yasser Saadoune Chebakia treballa a l’Associació ECCIT, que promou la interculturalitat i la cooperació. Fa 23 anys que viu a Catalunya i no ha votat mai perquè quan podia fer-ho al Marroc era menor d’edat i, a Catalunya, fa anys que va superar els tràmits burocràtics per aconseguir la nacionalitat: cursos, exàmens d’idiomes, presentació de requisits. Aquest 2023 ha arribat al final del procés, però lamenta que “si jo visc en aquesta ciutat, hi treballo, m’hi relaciono i m’hi integro, i tot això durant dècades, no pugui votar”. “Soc d’aquí però si no s’escolta la meva veu tinc la sensació que estic mort. És molt difícil d’entendre en una societat democràtica”, ha afirmat.
Utilitzats en discursos de campanya
Els tres barcelonins han coincidit que aquests dies se senten protagonistes de certs discusos polítics que senten en campanya. “Utilitzen la immigració com a eina, per les bones o per les males, parlen de nosaltres però no ens en fan partícips”. “Som persones que venim a treballar, obrers, treballadores de la llar, seria just que participéssim i ocupéssim els espais que siguin necessaris per sentir-nos representats, i la millor manera de fer-ho és mitjançant el vot”, conclou Salinas.
