La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Avui retrocedim en el temps gràcies a un vell àlbum de fotos que va anar a parar a mans de Vall i des d’on va començar a estirar el fil per recuperar la vida de Cornelius Scott, més conegut com a Poppy, un ballarí i coreògraf nascut a Nova York que va seguir la seva carrera a Barcelona.
Un artista desconegut per la majoria i que Toni Vall va descobrir per casualitat. Com va començar aquesta història? Al periodista li agrada capbussar-se en antiguitats i visita pràcticament a diari el seu temple dels tresors, la botiga El Col·leccionista, al carrer de Còrsega amb Enric Granados. Aquí va trobar un vell àlbum de fotografies i documents antics.
Vall explica que de seguida va detectar que eren les pàgines de tota la vida d’un senyor anomenat Cornelius Scott, a qui tothom anomenava Poppy. Era ballarí i va néixer fa 86 anys a Nova York. Toni Vall va començar a capbussar-se en aquesta aventura de recompodre la vida del Poppy a través dels documents que havia trobat.
La vida del Poppy comença a Nova York, des de petit ja somniava a ser ballarí, un somni que va aconseguir. De fet, va ballar per tot el món: Turquia, Grècia, Itàlia, Egipte… i també a Barcelona, al Teatre Victòria.
Quan va arribar a Barcelona cap a finals dels anys 60, va ser una revelació. Al Poppy li va agradar la ciutat i s’hi va quedar. Va començar a treballar per a la cadena de Bienvenido Ferrer, propietari de sales de ball, de revista i cabaret mítiques com ‘Mr Dollar’, ‘Panam’s’ o ‘Starlets’.
Un cop van acabar els anys de ballarí, el Poppy va començar a fer de coreògraf i professor de gimnàs. Va treballar per l”Arsenal’, el ‘Metropolitan’ i l”Iradier’.
També, va fer classes en algunes acadèmies de ball de la ciutat. Expliquen que les seves alumnes l’adoraven.
La història del Poppy continua a la ciutat i gràcies a Joan Estrada, Vall descobreix que el ballarí va ser el coreògraf de les animadores del Barça de bàsquet a principis dels anys 90. Una tradició que provenia dels Estats Units i encara era inèdita aquí.
El Poppy Scott va treballar fins als 85 anys. Fa aproximadament mig any, la salut li va fallar i va anar a viure a una residència. El periodista busca per internet què ha estat del Poppy i descobreix que va morir el 3 d’octubre i que el funeral va ser el dia 6 al tanatori de la ronda de Dalt. Vall hi va anar i va poder trobar els amics del ballarí i va descobrir la vida fascinant que s’intuïa a la fotografies.
Una de les persones que va tenir ocasió de conèixer el Poppy és l’actriu Muntsa Alcañiz, que recorda la figura del ballarí. “Va ser un gran ballarí, les seves classes era un coneixement profund del cos”, Alcañiz creu que el fet que hagin aparegut aquestes fotografies és que “hi ha hagut una justícia poètica, jo no crec en miracles, però aquí n’hi ha un”, d’aquesta manera se seguirà recordant a Poppy. A més, una nova sorpresa, al dia següent de la troballa van aparèixer més documents, Toni Vall assegura que ara que ja ha pogut explicar tota la història cedirà les fotografies a una de les amigues del ballarí.
Com van acabar aquestes fotografies a mans de Toni Vall?
Resulta que en una reforma de la casa del Poppy mentre estava a l’hospital es va convertir en una neteja a fons del domicili que va acabar amb moltes pertinences seves perdudes. Això va ser un gran disgust per a ell, però gràcies a la troballa, podem conèixer la vida del Poppy Scott, una història amagada de Barcelona que les fotografies i documents han permès teixir i refer els passos del ballarí.
