La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana torna a la muntanya de Montjuïc per repassar la història d’alguns dels llocs més emblemàtics: el Poble Espanyol, la Font del Gat, els Jardins de Laribal i el Teatre Grec.
El Poble Espanyol, una recreació de l’arquitectura espanyola
El Poble Espanyol va néixer amb la idea de crear un recinte que concentrés els elements arquitectònics més emblemàtics de l’arquitectura popular espanyola per impressionar els visitants a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929. Els creadors van visitar més de 1.600 poblacions abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo un cop acabés l’exposició, però vam acordar fer-lo perdurable.
Les obres de construcció es van iniciar el 19 de gener del 1928 i el Poble Espanyol es va inaugurar el 20 de maig del 1929.
Durant la Guerra Civil, el Poble Espanyol es va convertir en un camp d’internament de presoners. Un cop va acabar, el Poble va estar amenaçat per la ruïna. I aleshores, l’Ajuntament de Barcelona va decidir distribuir el Museu d’Indústries i Arts Populars en diferents edificis.
El 1986, l’Ajuntament de Barcelona va decidir donar un impuls a l’espai i convertir-lo en “un centre d’activitats culturals, d’oci, comercials i potenciar el seu atractiu turístic i artesanal”.
En l’actualitat, el recinte ha pres un nou rumb i ofereix “experiències culturals i d’oci per a tots els públics en un recinte històric, únic a Barcelona”.
Un cap felí al sortidor dona el nom a la font del Gat
La font del Gat situada dins d’una arcada s’ubica dins dels Jardins de Laribal. El seu nom prové de la forma del sortidor amb una cara felina i es obra de l’escultor Josep Antoni Homs. Les vistes de la font del Gat van fer d’aquest indret un punt de trobada de molts barcelonins. La popularitat del lloc va convertir la font en protagonista d’una cançó tradicional catalana ‘Baixant de la font del Gat’.
Davant de la font, s’aixeca un edifici noucentista del 1918 que ha estat un restaurant obra de Josep Puig i Cadafalch. L’arquitecte també va ser l’encarregat de refer la urbanització dels jardins dissenyats per Joan Claude Nicolas Forestier dins del pla d’urbanització de la muntanya quan va incorporar el restaurant.
L’edifici es va restaurar l’any 2002 i actualment està tancat, tot i que s’ha anunciat que reobrirà la primavera del 2024. A més de restaurant, actualment allotja el Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.
Jardins de Laribal, d’estil mediterrani
A principis del segle XIX, la zona que ocupen els Jardins de Laribal era un espai de trobades populars o reunions selectes com les que celebrava la Colla de l’Arròs, un grup gastronòmic i polític que va tenir certa influència a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX, i que es reunia en un petit edifici situat on ara es troba el Museu Etnològic.
La part alta dels jardins va pertànyer a la finca de Josep Laribal, un prestigiós advocat i periodista. El 1908 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la finca que es va convertir en l’Escola del Bosc. Al mateix temps, van començar els estudis per urbanitzar i enjardinar la muntanya. Els Jardins de Laribal es van finalitzar el 1922 i estan vinculats a l’Exposició Universal del 1929, ja que un dels comissaris de l’esdeveniment, Francesc Cambó, va encarregar l’enjardinament a l’enginyer i paisatgista francès Forestier i al seu ajudant Rubió i Tudurí. Els autors van crear un nou estil paisatgístic d’arrel mediterrani.
Teatre Grec, revifat amb el festival Grec
L’espai escènic a l’aire lliure que avui configura l’escenari central del Grec Festival de Barcelona va ser inaugurat l’any 1929. Aquest teatre va néixer com un suggeriment de l’arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier. El teatre està situat en una antiga pedrera que hi havia en un extrem de la finca Pubill, adquirida per l’Ajuntament de Barcelona el 1908.
Ramon Reventós i Ferrerons, el mateix arquitecte que va construir les torres venecianes de la plaça d’Espanya per a l’Exposició Internacional del 1929, va ser l’encarregat de la construcció del Teatre Grec. L’espai es va inaugurar durant el III Congrés Mundial del Teatre d’aquell any amb la lectura d’uns poemes a càrrec de l’actriu Josefina Tapias.
El recinte va tenir una activitat poc intensa fins als anys 50, quan l’actriu Mercedes de la Aldea va convèncer l’alcalde barceloní del moment per tornar a donar vida al teatre. Tot i alguns èxits ocasionals amb alguns espectacles, el teatre va tancar el 1969.
El gran moment de l’escenari de Montjuïc va arribar el 1976 quan l’Assemblea d’Actors i Directors, representants de la nova escena independent catalana, van programar la primera edició del Grec Festival de Barcelona.
