La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana torna al barri de pescadors de Barcelona: la Barceloneta. Ho fa acompanyat de l’escriptor Antoni Iturbe, nascut a Saragossa, però que va arribar de petit al barri. Tres de les seves novel·les tenen com escenari la Barceloneta: ‘Rectos Torcidos’, ‘Días de sal’ i ‘La playa infinita’. La seva obra més reconeguda és ‘La bibliotecària d’Auschwitz’ traduïda a molts idiomes i un best-seller mundial.
El trencaones: restaurant, passeig i far
La primera parada en aquest trajecte per la Barceloneta d’Iturbe és el trencaones, un racó per a les parelles quan es feia fosc i on s’ubicava el mític restaurant Porta Coeli. Durant gairebé 100 anys, el trencaones es va convertir en un espai d’oci molt preuat pels ciutadans. Amb un quilòmetre i mig de longitud acabava el passeig al far, situat sobre una petita rotonda. Qui no volia caminar podia arribar-hi amb les golondrines que sortien del portal de la Pau i que arribaven fins a la porta del restaurant.
El 1926 s’hi va construir el primer restaurant, el Mar i Cel. Durant la Guerra Civil va quedar abandonat i el 1946 el va agafar la família Ollé, que va obrir el Porta Coeli. La gent hi anava a menjar musclos i sardines. Fins al 1961 no hi va arribar la llum i, per això, només s’hi feien dinars.
El 1992, amb els Jocs, es va crear el Port Olímpic i la zona d’oci a tocar del mar es va traslladar a la nova infraestructura. A poc a poc, l’antic trencaones va anar perdent interès i va anar desapareixent fins que va quedar totalment derruïda. El Port de Barcelona va inaugurar el 2018 el nou passeig del trencaones, amb 400 metres de longitud.
Els pescadors, l’ànima del barri
Són temps difícils per als pescadors, d’una banda perquè la normativa europea els ofega i, de l’altra, perquè la manca de relleu generacional amenaça de mort les embarcacions petites. Però, havien estat l’ànima de la Barceloneta.
Aquesta activitat es remunta segles enrere a la ciutat. A la Barcino romana ja era un dels pilars fonamentals de l’economia i també de l’alimentació, en aquella època els pescadors vivien al barri dels Còdols, al barri Gòtic. Van començar a mudar-se a la Barceloneta al segle XVI, quan el barri encara no existia com a tal, i es van instal·lar en un petit veïnat de barraques prop de l’Estació de França. Més tard, amb el barri ja configurat, el punt neuràlgic de l’activitat pesquera era el moll de Pescadors, que presidia un far que amb el pas del temps es va convertir en la torre del Rellotge actual.
La Repla, el pati de l’escola Virgen del Mar
La Repla era la forma popular de referir-se a la ‘replazoleta’, el pati de l’Escola Virgen del Mar. Pels veïns va ser molt més que una pista poliesportiva del barri, ja que la utilitzaven els infants i joves per passar la tarda, jugar o estar una estona plegats. Un espai mític de la Barceloneta on s’hi jugava a futbol sala i handol, però on també van crear-se vincles veïnals. Aquest espai, però va desaparèixer el 1998.
Els cinemes de reestrena: el Marina i el Barcino
El cine Marina va ser una sala d’exhibició cinematogràfica ubicada al carrer de Ginebra. Va obrir portes l’any 1916 i també s’hi feien actuacions musicals i teatrals, per exemple, l’any 1947 hi va actuar Imperio Argentina.
El cine Barcino estava situat al carrer de La Maquinista. La sala va ser construïda el 1963 per encàrrec de José Antonio Padró Jové i es va inaugurar el 1964. Tenia una capacitat de 1.062 localitats. Va estar obert durant 17 anys, el seu període àlgid va ser als anys 60 i 70, amb sessions dobles. L’any 1981 per passar a convertir-se en una sala de bingo i després en un aparcament per al barri.
