La xifra de porcs senglars a Collserola no para de créixer. La població ha arribat a màxims històrics, a partir de les dades obtingudes en les batudes de la darrera temporada de caça, entre l’octubre del 2021 i el febrer del 2022. En 15 caceres es van capturar fins a 106 senglars i això vol dir, segons els càlculs del Departament d’Acció Climàtica, que la densitat és de 17 animals per quilòmetre quadrat, la més alta des que es va iniciar aquest registre, l’any 2001. Extrapolant a tota la superfície de Collserola, es podrien superar àmpliament els 1.500 senglars.
En aquest context de superpoblació (i d’incidents amb veïnat pròxim a la muntanya) acaba d’arrencar una altra temporada amb una primera batuda, dijous passat, a la zona de caça controlada de Sant Cugat del Vallès. Fins al febrer del 2023 se’n faran en total 20 batudes programades pel Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural i organitzades per diferents societats locals. El balanç de la primera cacera ha estat de sis exemplars abatuts.
Un matí amb els caçadors
“És una xifra dins de l’habitual tenint en compte el terreny que hem cobert”, explica Paco Fernández, cap de colla de la Societat de Caçadors La Codorniz de Sant Cugat i a qui un equip de ‘bàsics’ ha acompanyat durant aquesta cacera. La superfície de les batudes no supera les 150 hectàrees i ocupa una proporció que no arriba al 2 % del territori del parc natural. Les jornades van sempre de les 8 a les 15 h.
Des del Departament d’Acció Climàtica, el cap de la secció de Caça i Pesca a Barcelona, Josep Maria López, defensa que “és necessari caçar en general, però a Collserola encara és més important que en altres llocs”. “És una mesura de control més”, explica, al costat de captures amb gàbies o esterilitzacions, però també és una eina útil que proporciona dades per fer seguiment de la població.
Un vedat amb molts obstacles
El parc, però, no és l’espai més idoni per a aquesta pràctica: “És més complicat que en cap altre lloc”, diu Fernández. S’ha de practicar sempre dins de sis àrees delimitades en diferents municipis del parc (en el cas de Barcelona no està permesa) i “no és un bosc net, no té zones amb bona visibilitat”, explica Àngel Obiols, delegat per a Collserola de la Federació Catalana de Caça. A més s’ha d’afegir una presència humana constant.
De fet, segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’augment de les densitats es deu amb molta probabilitat a la reducció de l’activitat de caça i de controls excepcionals, que es van haver de minimitzar durant l’any 2020 i 2021 a causa de les mesures de confinament per la covid-19. A més, durant l’hivern també del 2020 i el del 2021 moltes batudes de caça es van suspendre per motius de seguretat atesa la presència excessiva de visitants durant aquest període.
Un pla de xoc per reduir les densitats de senglars
Aquesta primera batuda s’emmarca en el pla de xoc que el departament té en marxa per al període 2022-2025 per al control dels danys produïts pels senglars. Amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, vol reduir les poblacions de senglars i els conflictes que produeixen a Catalunya, per assolir un nombre de senglars estable i compatible amb les activitats humanes.
Per evitar que els usuaris i passejants habituals del parc puguin posar-se en perill acostant-se a les zones de caça, la pàgina web del Parc Natural de Collserola anuncia aquestes batudes per tal que puguin trobar alternatives de pas. El web informa també sobre els límits i accessos de les zones de batudes que queden restringits. Els organitzadors de la batuda estan obligats, a més, a senyalitzar clarament els accessos principals i a disposar una persona que informi de la prohibició d’accedir-hi.
