Ana Polo passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La periodista i humorista és coneguda pels seus monòlegs feministes i des del 2020 lidera amb Oye Sherman el pòdcast Oye Polo, a Ràdio Primavera Sound, i ha publicat La meva primera guia feminista, un llibre en què parla de les injustícies que explica que va patir de petita pel fet d’haver nascut nena.

Polo va néixer a Vilassar de Dalt, però als 19 anys va arribar a Barcelona. Es defineix com a urbanita i reconeix que té amor odi cap a la ciutat. Li agrada que, tot i ser una ciutat, també té alguna cosa de poble: “No et sents superpetita en un lloc immens, és acollidora”. Alhora, no li agraden la massificació turística i la manca de verd. De fet, Polo és una gran defensora dels parcs, diu que quan veu fotos antigues de Barcelona hi veu més verd per tot arreu. Li agrada sentir l’olor de la gespa, tenir arbres que facin ombra… Creu que un parc és salut i defineix així el principal problema de la ciutat: “No hi ha espais verds”.

“M’oblido que visc en una ciutat amb platja”

La periodista diu que, tot i que hi ha carrils bici “que de vegades et fan ghosting“, és fàcil moure’s per la ciutat en bici. Ella és usuària de la bicicleta elèctrica i considera que d’aquesta manera s’estalvia moltes estones d’odiar el turista. De fet, ha deixat d’anar a llocs com la platja per la massificació, diu que tot i que li agradaria anar-hi, no hi va mai: “M’oblido que visc en una ciutat amb platja”. Viu a Gràcia i explica que en 10 anys ha canviat molt i ara va pel carrer i s’hi sent molt d’anglès, i costa trobar un bar on sentir-se com a casa: “Pots anar a menjar de qualsevol lloc del món, però una bona escudella no sé on menjar-ne”.

“És més fàcil mantenir un gos que una criatura”

El fet de viure en una ciutat on pensa que el turisme ha saturat l’espai, diu que li ha fet agafar consciència i canviar la manera de viatjar. Creu que hi ha moltes maneres de ser turista i s’ha de replantejar aquesta forma d’anar a visitar el món de “consum superràpid”. Defensa que potser no cal cada mes anar a diferents llocs. També considera que l’arribada de nòmades digitals a Barcelona està canviant la ciutat: “Els expats cobren els sous als seus països i venen aquí a apujar-nos els preus”. Polo diu que li agrada viatjar, però no va a llocs on el nivell de vida és inferior. Creu que la ciutat és cada vegada més cara i això explica que hi hagi més animals de companyia que nadons: “És més fàcil mantenir un gos que una criatura”. “Tal com està el panorama, qui es posa a tenir fills?”, apunta.

“Barcelona és un dels millors llocs on néixer com a lesbiana”

A través de l’humor, Polo fa activisme feminista i, en especial, per la visibilitat de les lesbianes. Creu que “Barcelona és un dels millors llocs on néixer com a lesbiana”, perquè Espanya és el tercer estat que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Tot i això, considera: “No és una ciutat on les lesbianes tinguem gaires espais”. De fet, creu que el turisme i els expats han fet que es vagin perdent espais i la ciutat deixi de ser nostra. Recorda que hi ha el Gaieixample, però creu que està molt enfocat al col·lectiu gai i que són molt poc conscients del seu privilegi com a homes, que de vegades han capitalitzat el moviment LGTBI, i una lluita que de vegades és instrumentalitzada.

“Hi ha moltes dones fent comèdia”

“Hi ha moltes dones fent comèdia”. Recalca que cada vegada n’hi ha més en bars i festivals, tot i que encara no hi ha paritat i costa sortir de la precarietat: “Costa que se’ns doni projectes que capitanegem“.