El del 47 ha esdevingut el segrest d’autobús més rememorat arran sobretot de la pel·lícula de Marcel Barrena estrenada aquest setembre. Però de segrestos reivindicatius per part del moviment veïnal n’hi va haver d’altres també a Nou Barris i fins i tot abans del que va liderar Manuel Vital a Torre Baró el 1978.
El periodista i historiador Marc Andreu, juntament amb el desaparegut Josep Maria Huertas, en va documentar alguns en el llibre Barcelona en lluita, que recopila les lluites del moviment veïnal a la ciutat entre el 1965 i el 1996. “Va ser una modalitat d’acció reivindicativa força utilitzada per l’impacte que generava”, explica Andreu. Els pioners cal buscar-los a Verdum i les Roquetes.
El primer segrest documentat: el de l’11 a Verdum i les Roquetes
L’any 1974 els veïns d’aquests dos barris van decidir passar a l’acció després d’enviar 11 cartes per demanar millores en el transport públic i no obtenir cap resposta. Uns 200 veïns van segrestar l’autobús 11 i el van obligar a anar fins a la part alta de les Roquetes, on volien que arribés la línia. Un mes després van tornar-hi i l’1 de juliol van intentar-ho una altra vegada, però el segrest el van frustrar els cops de la policia. Tot i això, no es van rendir i sis dies més tard hi van tornar. Finalment, les mobilitzacions van aconseguir una solució a mitges, ja que l’autobús només va arribar fins a mig camí, a mitja altura del barri.
Un segrest per aconseguir habitatge digne a la Prosperitat
A les Roquetes s’hi van sumar uns anys més tard els veïns de la Prosperitat. L’any 1977, van ser ells els qui van segrestar un autobús de la línia 12. Però en aquest cas no exigien millores en el transport públic, sinó que els segrestadors reclamaven habitatges provisionals per als barraquistes de la plaça d’Àngel Pestaña Actual. El segrest els va fer fer parades reivindicatives a la plaça de Sant Jaume i davant de la casa de l’alcalde, Socías Humbert. El resultat: 54 veïns, encapçalats per la dirigent veïnal Maruja Ruiz, van passar un dia a la comissaria de la via Laietana.
Torre Baró i Ciutat Meridiana es van unir al segrest del 78
El 1978, a més a més del famós segrest del 47 a Torre Baró, Ciutat Meridiana també es va sumar a la protesta amb un altre autobús de la línia 2. Junts van intentar arribar fins a la plaça de Sant Jaume, però la policia els va interceptar i vuit dels passatgers van acabar a la comissaria de Sant Andreu. Dos anys després, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar la línia 77 al barri.
La militància política i sindical era darrere d’unes accions organitzades
Per Andreu, accions com aquestes i la del mateix Manuel Vital, que recull el film El 47, s’expliquen per l’experiència que havien assolit els veïns d’aquestes barriades: “Vital, per exemple, a més d’activista veïnal, militava a Comissions Obreres i al PSUC i aquest entorn en facilitava l’organització”.
Els segrestos es van reproduir més endavant també fora de Barcelona, a ciutats com Santa Coloma i Badalona, i a la mateixa ciutat, fins i tot després dels Jocs Olímpics, encara hi va haver algun episodi al Carmel i a Sant Genís dels Agudells. D’aquesta manera, el moviment veïnal va aconseguir dotar d’infraestructures barris de pendents sinuosos, als peus de Collserola, que s’havien aixecat amb la tossuderia dels qui hi vivien i que volien condicions dignes per a les famílies.
