Núria Feliu recorda una infantesa feliç al carrer jugant a tocar i parar, a bales i lligada a Antonio Machín, que anava a cantar a la Festa Major de Sants, a la plaça d’Osca, on ella vivia.
La mare em va dir ves a fer-li l’amistat, jo tenia sis o set anys i fer l’amistat vol dir fer un petó a la mà i li vaig fer un petó a la mà a Antonio Machín.
Núria Feliu i el barri de Sants
Recorda quan anava a fer cua amb la targeta de racionament i que les sabates de can Segarra li duraven tres anys seguits. També explica com acompanyava la seva mare a la parada que tenien al Mercat de Sants, passant molt de fred. Li donava una consigna clara: “Nena, ara a somriure, que som darrere el taulell”. Reconeix que va aprendre a escoltar i a parlar quan tocava.
És tota una filosofia, la del mercat, que a mi a la vida m’ha servit molt.
Núria Feliu es declara enamorada del rock, dels “guateques” i les revetlles amb els amics, amb cançons de Los Sirex i Los Mustang, tot plegat combinat amb els aplecs de sardanes.
A finals dels 50 va fer un grup que es deia Donald Duck i cantava ‘La plaga’. Es declara minaire per la seva devoció per la cantant Mina, que associa a l’etapa en què va formar part del Teatre Experimental Català, representant obres de Pedrolo, Brossa o Camús. Assegura que el teatre era la seva vocació i recorda que quan va fer ‘Les arrels’, d’Arnold Wesker, havia de cantar en un fragment de l’obra i s’ho va plantejar com una interpretació de tres minuts.
Núria Feliu i Tete Montoliu
Al novembre del 1965 va enregistrar un disc amb Tete Montoliu, que li va permetre anar a Nova York. D’allà, Núria Feliu recorda l’emoció quan va cantar ‘El cant dels ocells’ i reconeix la militància quan assegura que “la gràcia d’aquestes cançons era que les cantés en català”.
La cançó ‘Caruso’ li evoca una història d’amor que la va marcar i sentencia: “Les dones estem acostumades a fer d’acompanyants; els homes, no”. Tot i això, assegura que ha tingut relacions amoroses meravelloses. Explica la seva amistat tardana però intensa amb la cantant uruguaiana Lágrima Ríos, a la qual admirava perquè cantava des de l’emoció.
El que més m’ha agradat de la meva vida als escenaris ha estat la comunicació, estar amb la gent, amb les persones, mirar-te i comunicar-te i fer país.
Les cançons de la vida de Núria Feliu
- ‘Angelitos negros’, Antonio Machín
- ‘La plaga’, Los Mustang
- ‘Tintarella di luna’, Mina
- ‘Tot és gris’, Tete Montoliu i Núria Feliu
- ‘Caruso’, Lucio Dalla
- ‘Negra Maria’, Lágrima Ríos
Núria Feliu al programa ‘No tenim criteri’
Núria Feliu va participar al maig de 2002 al programa de betevé ‘No tenim criteri’, on va explicar en una entrevista la seva trajectòria professional i vital a l’Imma Sust i Joan Spin. Feliu va interpretar temes del seu treball ‘Amb un aire country’ amb la seva neboda i cantat Mireia Feliu.
