“Cada vez que yo me voy / Llevo a un lado de mi piel / Tus fotografías para verlas cada vez…”. Així comença la cançó de Juanes, ‘Fotografía’, una de les que conformen la banda sonora particular de Kim Manresa. El fotoperiodista barceloní explica que és un tema amb què se sent identificat perquè “parla de la persona que viatja i que, en la distància, quan enyora la família i els amics, l’únic record que li queda a la nit és la fotografia que porta”.
Manresa, nascut el 1961, va créixer a Vilapicina i els seus records d’infantesa van lligats als jocs al carrer i a la vida en comunitat que es feia al barri: “Sortia del col·legi i anava a casa dels meus amics i ja tenien l’entrepà fet per a tots, les cases eren de tothom, tots ens coneixíem, era una època molt maca”. Uns anys en què el seu pare li posava cançons de La Trinca com ‘Botifarra de pàgès’ , que cantaven i ballaven en família.
“Hi havia manifestacions per demanar de tot. Era una societat que s’estava construint, no hi havia de res i era una societat en lluita per un món millor.”
Precisament, es va estrenar amb una Kodak del seu pare que havia comprat en fer el servei militar i que sempre portava quan anaven a la muntanya d’excursió i amb 13 anys li van regalar la seva primera càmera. Amb ella va començar a documentar el que passava al seu entorn directe: les moltes manifestacions i mobilitzacions dels veïns de Nou Barris per aconseguir semàfors, zones verdes i altres serveis bàsics. ‘No nos moverán’, cantada pels xilens Quilapayún, era un himne que ell també proclamava sent adolescent quan tallava carrers amb els seus amics en protestes que acabaven amb enfrontaments amb els grisos.
“El barri em va ajudar moltíssim. Una vegada la policia em va agafar, em va trencar la càmera i els veïns van fer una col·lecta i em van comprar una càmera perquè pogués continuar.”
No va acabar l’escola perquè, com recorda, es “passava el dia en manifestacions i ja em compraven les fotos”. Ràpidament es va adonar que el que l’interessava era la fotografia social. Reivindica figures com Manuel Vázquez Montalbán o Josep Maria Huertas Clavería, que se centraven en “l’ésser humà, sobretot”.
“Si desapareixen les persones que informen dels més desafavorits, què serà? No estem en un món de color rosa. Hi ha d’haver un equilibri, no oblidar les persones que més ho necessiten.”
A finals dels anys 70 comença a treballar per Tele/Express per al que, entre d’altres, cobreix el concert de Bob Marley a La Monumental. Una experiència que li ha quedat gravada a la memòria, a part de per ser el primer concert d’un músic de renom internacional, per les càrregues policials i per l’ambient de llibertat que s’hi respirava. “Amb els anys m’he adonat del que representava Bob Marley”, explica.
“Vas a Àfrica i si hi ha una persona que parla d’unitat encara és Bob Marley. La figura de Bob Marley és sagrada, representa la unitat d’un poble, la lluita contra l’esclavitud, els drets humans.”
El primer viatge que va fer va ser a Algèria. El primer de molts pel continent africà on va fer reportatges com el reconegut ‘Ablación: el día que Kadi perdió parte de su vida’, amb text d’Isabel Ramos, que es va publicar al magazín de ‘La Vanguardia’ el novembre del 1997.
Insisteix en l’actitud que cal prendre a l’hora de documentar i difondre realitats com aquesta: “Has de sortir de la cosa morbosa, són dones que han patit molt i són tan persones com nosaltres, has de donar la informació d’una manera no vulgar, sinó molt exacte”. Africando, i el seu tema ‘Ayo nene’, és un dels que destaca entre les sonoritats adquirides en aquests viatges per la barreja de gèneres que els caracteritza.
“Tenia una bossa amb una càmera i quan veia vol barat me n’anava.”
Kim Manresa destaca la importància dels éssers estimats i com es pot fer compatible tenir una família i dedicar-se al fotoperiodisme internacional. Confessa que ‘Bonito’, de Jarabe de Palo, “és la cançó de la família” perquè “representa que tot i les grans injustícies hi ha coses molt interessants i molt maques”.
La banda sonora de Kim Manresa:
La Trinca – ‘Botifarra de pàgès’
Quilapayún – ‘No nos moverán’
Bob Marley – ‘Jamming’
Africando – ‘Ayo nene’
Jarabe de Palo – ‘Bonito’
