Cobla, tango i ranxeres. Aquestes són les músiques que van acompanyar la infantesa de Maruja Torres, nascuda el 1943. Així sonava el barri Xino de la postguerra, orígens que l’escriptora i periodista sempre ha recordat i reivindicat. Per il·lustrar aquella atmosfera posa d’exemple ‘La bien pagá’, cantada per Antonio Molina. Però ho fa per posar l’accent en les condicions de vida d’aquell moment, citant la pel·lícula documental ‘Canciones para después de una guerra’, de Basilio Martín Patino, en què aquesta cobla s’escolta en una escena que mostra les dones treballant sense descans de cosidores, com feia la pròpia mare de Torres.
Amb l’adolescència arriba la Nova Cançó i també les primeres festes on ballava al ritme de cançons com ‘Tintarella di luna’, de Mina, una artista que per a ella és sinònim de diversió i a qui ha seguit admirant amb el pas del temps “perquè és una de les veus més importants i sap escollir molt bé les seves cançons”. Era l’època, recorda, de la presència de la sisena flota nord-americana: “Ballàvem desaforades i portàvem mariners del port”, rememora entre rialles.
“La cançó francesa quan parla d’amor és insuportable.”
La cançó francesa també conformava la biografia musical de joventut de Maruja Torres. Reconeix que sovint ha cantat i es deixa cantar temes com el popular ‘Ne me quitte pas’, de Jaques Brel, tot i que assegura que amb els anys li ha deixat d’agradar la Chanson, especialment quan parla d’amor. Posats a triar, es decanta per Charles Aznavour i per Georges Brassens, perquè “no parlava d’amor, parlava de sexe o parlava d’amor real, i feia anotacions anarquistes i molt crítiques, que si avui estigués viu cantaria pràcticament el mateix”. Una actitud reivindicativa que als 70 ve representada per figures com Janis Joplin, de qui Torres taral·leja amb un somriure ‘Me and Bobby McGee’.
“La música que m’alimenta molt hi ha moments que no la puc posar perquè em fa massa mal.”
En relació amb la importància i el poder de la música en la vida de cadascú, Maruja Torres assegura que “la gran música i la música que t’ha fet feliç és la bellesa que fa mal”. En parla tot escoltant ‘Les noces de Fígaro’, òpera composta per Wolfgang Amadeus Mozart. Un tema ben diferent, ‘Resistiré’, del Dúo Dinámico, també diu que l’acompanya en els moments difícils.
En aquest Banda Sonora veiem Maruja Torres, entre d’altres, signant exemplars de ‘Mujer en guerra’ el dia de Sant Jordi de 2007 i també a casa seva treballant i fent la maleta per marxar a Beirut, on ha va cobrir la guerra i on ha viscut llargs períodes. Hi va aterrar per primera vegada el 1986 i la primera cançó que hi va escoltar va ser ‘Le Beirut’, de Fairuz, la cantant més popular del Líban, que no podia faltar en aquesta selecció. Era l’inici d’un llarg vincle amb la ciutat i el país: “No suporto la idea que aquesta gent a la que conec estiguin passant coses que jo no comparteixo, llavors soc una traïdora, així que m’ho pago de la meva butxaca i me’n vaig corrents”, explica.
“Jo crec que l’escriptora es pot suïcidar i la reportera no”.
La banda sonora de Maruja Torres:
– ‘Resistiré’
– ‘La bien pagá’
– ‘Tintarella di luna’
– ‘Ne me quitte pas’
– ‘Quand on est con, on est con’
– ‘Me and Bobby McGee’
– ‘Las bodas de Fígaro’
– ‘Le Beirut’
