compartir
La vida de Jaume Figueras està íntimament lligada al cinema. Cronista cinematogràfic des dels anys 60, la seva relació amb el setè art va començar ja durant la infantesa. Explica com els seus pares, que eren lleters, treballaven molt el cap de setmana però tenien temps lliure les tardes dels dies laborables i l’aprofitaven per anar a veure pel·lícules: “Per gran enveja dels meus companys de col·legi em venien a buscar amb Fiat 1100 molt atrotinat que teníem i anàvem a cines d’estrena com el Windsor o el Montecarlo“, recorda. I després, els dissabtes i diumenges, seguia anant-hi amb els amics.
“Jo tenia sessions dobles o triples de cinema respecte als companys de la meva generació.”
De les pel·lícules de Disney d’aquella època li han quedat cançons com ‘Un elefante volar’ de la banda sonora de “Dumbo” (1941) o ‘Dame un silbidito’, de “Pinocho” (1940). Però destaca que la seva iniciació musical no va ser a través del cinema, sinó amb la ràdio: “Tenia una àvia molt gran, de poble, que va venir a viure a casa els seus últims anys i li agradaven uns programes que estaven farcits de música”. D’aquelles sonoritats de postguerra que van estrenar la seva oïda escull, a més de Bing Crosby, Concha Piquer interpretant ‘Y sin embargo te quiero’ i Antonio Machín amb ‘Angelitos Negros’.
“La banda sonora de la meva vida comença amb la ràdio.”
Després de fer el servei militar, recorda assistir al concert que els Beatles van fer a La Monumental. D’aquesta banda és el seu tema preferit: ‘Something’, “tant per música com per lletra”. En acabar la mili, Figueras va començar a treballar en una agència de publicitat, però ràpidament va començar a col·laborar amb diferents mitjans com a comentarista de cine. Al llarg de tots aquests anys, les bandes sonores de les pel·lícules han estat una basta font a l’hora de conformar la seva banda sonora personal: ‘James Bond’, ‘La gran evasió’, ‘La Pantera Rosa’, ‘Camelot’… o cinema català com ‘El gran gato’, de Ventura Pons, en què apareix Martirio interpretant ‘Granito de sal’.
Ha treballat en diferents mitjans i publicacions però no dubta a afirmar que la ràdio és el seu “gran amor professional”. I insisteix a qualificar la seva tasca de cronista perquè el que fa és “donar la seva impressió del que ha vist” i no de crític, a qui pertocaria “fer examen molt rigorós dels elements tècnics i artístics”.
“La persona que parla de cinema el que fa és educar una mica el gust de la gent.”
Jaume Figueras també confessa que escolta molta música al cotxe i que, quan es troba atrapat en un embús, una de les cançons que l’ajuden a no perdre la paciència és el ‘Mon truc en plumes’, de Zizi Jeanmarie, un clàssic del music-hall francès. Els caps de setmana, mentre llegeix la premsa, acostuma a optar pel jazz.
La banda sonora de Jaume Figueras
– ‘Granito de sal’
– ‘Angelitos negros’
– ‘Sin embargo te quiero’
– ‘Something’
– ‘Mon truc en plumes’
