Aquest ‘Banda sonora’ té com a protagonista Montserrat Tura. En el moment de l’emissió era consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar entre 2006 i 2010. Abans havia ocupat la cartera d’Interior i havia estat durant 16 anys alcaldessa de Mollet del Vallès.
“Sempre hi ha una música present, en els diferents moments de la vida.”
Tura ens parla de les cançons que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria, des de la infantesa en un entorn rural als anys d’iniciació en la militància política o el seu pas per la universitat de Medicina, àmbit que considera la seva veritable professió i al que ha tornat després de deixar la primera línia política.
Els seus primers records musicals van lligats al seu pare, que li cantava cançons infantils franceses mentre la gronxava sobre les seves cames. Tura recorda com “era especialment trapella” i com de divertit era fer tombarelles sobre l’alfals i enfilar-se dalt dels arbres. Assegura que té la sensació d’haver passat directament d’aquest món de jocs a l’activitat política clandestina, “d’aixecar-se a les 3.30 h de la matinada per anar a repartir octavetes”. Eren anys en què amb els companys de lluita, entre els qui sempre hi havia el qui tenia una guitarra a mà, cantaven cançons com ‘Ay Carmela.‘
“A Mollet quan hi havia un incident polític la meva família sempre era en el punt de mira. Érem el record vivent dels valors de la República.”
Anys intensos en què va patir la persecució policial i també marcats per la pèrdua d’un company de militància i de vida. “Quan ell ja no hi era, l’única cançó que em consolava”, explica, era el poema de José Agustín Goytisolo ‘Palabras para Julia’, musicat per Paco Ibáñez. Per això, afegeix, “no només tinc una devoció a la cançó, sinó també un agraïment.”
Destaca amb especial vehemència com accedir a la universitat va ser “una fita extraordinària”, poc habitual per a una noia procedent d’un poble i d’una família sense recursos que havia estudiat a l’escola pública. A la facultat tenia un company que sempre tocava cançons de Jaume Sisa i recorda com una “nit inoblidable” l’assistència a Canet Rock, on van poder veure el que qualifica que eren els seus “guies espirituals”. També té record per Raimon i el seu ‘Indesinenter’.
“La decisió de deixar la medicina activa em va costar una barbaritat.”
Reconeix que li va costar molt deixar la medicina per fer el salt a la política activa. En aquell 2007 tenia clar que “l’ocupació d’un càrrec públic és temporal” i que algun dia tornaria a exercir de metgessa, com ha acabat fent. Diferents etapes en què ha anat incorporant músiques, com l’empoderadora ‘Ella’, de Bebe, que li va ensenyar la seva filla gran i que confessa que l’ha ajudat “en moments difícils en què et falta una mica d’efervescència per la vida” o clàssics que sempre té a mà com Keith Jarret i el seu “piano rabiosament viu, potent, vibrant” que sovint tria per acompanyar estones de lectura.
La banda sonora de Montserrat Tura
– ‘Ella’
– ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’
– ‘Palabras para Julia’
– ‘Koln concert’
