Ferran Adrià està considerat el cuiner més revolucionari de la gastronomia contemporània. En aquest Banda Sonora ens parla de les músiques que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria professional i personal. Recorda com va entrar en el món de l’hostaleria una mica per atzar, de ben jove, quan buscava com guanyar-se la vida després de deixar els estudis. La primera feina va ser de fregaplats a l’Hotel Playafels: “Si aquell dia trobo una altra feina, no estaríem aquí parlant”, assegura.
“De petit era un nen normal, de patates fregides i macarrons”
I de Castelldefels… a Eivissa. Uns anys de joventut dels que destaca el gaudi de l’oci nocturn, de “juergas i juergas” que per a ell representen cançons com ‘Dance into the Light’ de Phil Collins o ‘(I Can’t Get No) Satisfaction’ dels The Rolling Stones.
L’any 1982 Ferran Adrià fa el servei militar a Cartagena. Afirma amb humor que “la cuina de tropa és una de les experiències més divertides” que ha viscut, fent “menjar per 3.000 persones cada dia.” Allà es trobaria amb algú que també determinaria el curs de la seva vida: Fermí Puig. El que seria el cuiner del Drogma treballava en aquells moments a El Bulli i va proposar a Adrià fer-hi un stage.
“Fermí Puig em va animar a fer un stage a El Bulli. Jo no sabia què era El Bulli ni què era un stage”
Després d’aquesta primera estada de prova, el 1984 Ferran Adrià s’incorpora de manera estable a l’equip de El Bulli i, al costat de Juli Soler, inicia un camí que els duria al cim de la gastronomia mundial, colmats de reconeixements. En el moment de fer aquesta entrevista, el 2007, El Bulli es trobava en plena efervescència: “El Bulli és una manera d’entendre la vida posada en un plat, és la manera de parlar amb la gent amb el menjar i reflecteix molt la nostra manera de ser “, confessa.
“Mai podríem haver imaginat haver arribat on hem arribat, és un regal”
Adrià també afirma que en aquella època no era una “persona de comprar gaire discos” però sí recorda grups de referència que escoltava com Queen, dels que selecciona especialment temess com ‘Bohemian Rhapsody’ o ‘Show must go on’. També rescata ‘La garota de Ipanema’ de Caetano Veloso, del viatge que va fer amb el seu germà a Rio de Janeiro durant la celebració del Carnaval.
“Jo quan arribo a casa i em menjo un tomàquet i un enciam bo, un peix bo.. em canvia el cor, quan acabo estic content perquè he menjat bé”
“M’agrada molt el flamenc contemporani”, reflexiona preguntat pels estils musicals que té presents més recentment i posa d’exemple Niña Pastori i el seu ‘Los hilos del alba’. I té paraules especials per Alejandro Sanz, a qui va conèixer fa uns anys: “l’escoltava i m’agradava la seva música però ara escolto també a la persona.
La banda sonora de Ferran Adrià:
– Los hilos del alba
– Dance in to the life
– I can’t get no satisfaction
– Bohemian Rhapsody
– Show must go on
– La garota de Ipanema
– No es lo mismo
