La cantant es mostra contenta de tornar al Liceu i de fer-ho amb una estrena. Montserrat Caballé destaca de l’obra de Massenet que, en aquesta pòstuma, el compositor presenta una Cleòpatra al final de la seva vida, “molt amorosa, molt sensual vers l’home que vol conquistar perquè li defensi el tron, però que acaba enamorant-se d’ell perdudament i que al saber-lo mort, prefereix morir”. Això, afirma, es tradueix en una música que “dona una intenció, jo diria, de voluptuositat, però al mateix temps una tendresa molt infinita caminant vers la mort i que és com si la mort fos el lliurament”. També insisteix en la contraposició que el compositor fa entre el món romà, “autoritari i marcial”, i el món egipci, “que és sensual, ple de sol” i com el “contrast que fa de l’orquestra i de les veus entre un món i l’altre, és un xoc molt important en aquesta obra i sobretot és molt important el desenvolupament melòdic que té l’obra vers un món o l’altre i això l’enriqueix, sens dubte, moltíssim”.
Dels inicis al Conservatori als grans èxits
Durant la conversa amb Àlex Robles, la soprano recorda alguns dels muntatges en què ha participat, d’entre els quals, destaca la ‘Salomé’, que es va estrenar a la Scala de Milà el 1987. La proposta del director artístic Robert Wilson va rebre força crítiques, però ella valora el fet que amb la seva aproximació “és capaç de canviar una època però mai trairà la paraula ‘òpera’”.
Montserrat Caballé també recorda els seus inicis i agraeix al Conservatori del Liceu i als seus benefactors que li donessin el suport necessari per poder estudiar malgrat les seves dificultats econòmiques. Assegura, a més a més, que el que va aprendre al Conservatori l’ha “ajudat al llarg de tota la meva carrera” i destaca el bon nivell acadèmic del centre.
Les noves generacions a l’òpera
La soprano parla també en aquesta entrevista de les noves generacions. Considera que, de la mateixa manera que ella va tardar a ser reconeguda, a “cantants que van començar fa 10 anys o 12 els passa el mateix” i que el que és clar és que “hi ha molts cantants avui en dia que són magnífics”. Posa l’exemple d’Ainhoa Arteta, de qui diu que és “una gran cantant” però que “no ha vingut a fer les obres que fan que un públic per exemple d’una ciutat com Barcelona o Madrid diguin ‘ah! tenim la nova soprano’! No, la nova soprano existeix. Fa temps”.
Parlant, més concretament, de la seva filla, la també soprano Montserrat Martí, assegura que no li dona consells perquè “és bonic deixar que les persones joves desenvolupin la seva pròpia personalitat dins d’un personatge […] i el pitjor que et pot passar a la vida és ser còpia d’algú”.
En relació amb el talent musical, considera que “la veu és quelcom que no té res a veure amb l’esperit. L’esperit el tens o no el tens per a totes les coses del dia a dia. I si tens esperit pel dia a dia, positiu, automàticament la música és positiva”.
