De rodatges desastrosos al llarg de la història del cinema n’hi ha uns quants, però pocs com aquests. Penseu que necessiteu unes vacances? Doncs avui parlarem de gent que realment necessitava amb urgència unes vacances, gent que acudia al seu lloc de treball somiant amb una escapadeta a Punta Cana, a Orpesa, o al mateix infern, si calia, qualsevol lloc abans que haver d’anar a fer una pel·lícula.
1. ‘The room’
Tommy Wiseau, 2003
Considerada el ‘Ciutadà Kane’ de les pel·lis dolentes, tot i que crec que és una definició bastant simplista perquè, en el fons, és una pel·li molt més interessant del que sembla. En tot cas, el rodatge de ‘The room’ va ser un despropòsit des del principi perquè Tommy Wiseau tenia molta pasta però idees de bomber: el paio va ambientar la pel·li en un edifici real, però en lloc de rodar-la allà, va reconstruir-lo en un estudi, i va gravar-la en 35 mil·límetres i en digital, cosa que no es fa mai, i es va barallar amb tot l’equip.
L’ambient era tan tens que els tècnics van començar a passar de la seva feina i, per exemple, hi ha escenes senceres que estan desenfocades perquè ningú es preocupava pel focus. ‘The room’ és un títol revisionat, que es continua posant als cinemes, que ha tingut una obra de teatre, molts llibres, un videojoc…
2. ‘El conquistador de Mongolia’
Dick Powell, 1956
El 1956, John Wayne es va entossudir a protagonitzar ‘El conquistador de Mongolia’, en què interpretava Genguis Khan, el guerrer mongol. El càsting era bastant estrambòtic i després es va penedir d’haver fet aquest paper, però no va ser l’únic que ho va lamentar. La pel·li es va rodar al desert de Utah, molt a prop d’una zona de proves nuclears, que d’entrada ja dius: “Miau”. I no només això, sinó que per refer algunes escenes en estudi, Howard Hughes, productor de la pel·li, es va endur 60 tones de terra de la localització per al decorat. Terra contaminada, és clar.
Total: de 221 integrants que tenia la pel·li 91 van patir càncer i 46 van morir, inclosos el director, les actrius Susan Hayward i Agnes Moorehead, l’actor Pedro Armendáriz… i el mateix John Wayne! Un professor de biologia de Utah va dir que la incidència del càncer en l’equip de rodatge tenia proporcions d’epidèmia, i Howard Hughes estava tan avergonyit pel que havia passat que va amagar la pel·li durant 21 anys i es va retirar del negoci del cinema.
3. ‘La isla del doctor Moureau’
Richard Stanley i John Frankenheimer, 1996
El 1996, un prometedor cineasta anomenat Richard Stanley va aconseguir aixecar una ambiciosa versió de ‘La isla del doctor Moureau’, amb Marlon Brando i Val Kilmer entre d’altres. Però quan només feia quatre dies que rodaven a Austràlia, la productora va decidir acomiadar el director perquè no estava contenta amb la seva feina. Però Richard Stanley, en lloc d’agafar l’avió de tornada, va desaparèixer, ningú sabia on era.
El rodatge va continuar i era un desastre monumental, amb tensions constants entre Brando i Kilmer, i un dia, uns membres de l’equip es van trobar Richard Stanley vivint amb una comunitat de “hippies” allà a la vora. Stanley, que encara estava ressentit, és clar, va aconseguir infiltrar-se en el rodatge, disfressar-se de monstre i aparèixer saltant i fent el ruc en alguns plans de la pel·li de la qual l’havien acomiadat. Va tardar 23 anys a poder tornar a fer una altra pel·li de ficció.
4. ‘Fitzcarraldo’
Werner Herzog, 1982
Podríem dedicar una secció a parlar de ‘Fitzcarraldo’ i dels seus problemes de rodatge, així que en destacarem només dos. La pel·li de Werner Herzog explica, entre altres coses, com l’aventurer Fitzcarraldo enfila un vaixell a través d’una muntanya… I això és el que van fer durant el rodatge, enmig de la selva, mentre els atacaven tribus rivals, queien les majors pluges en anys a la zona i el calendari de filmació s’allargava més i més.
Els nervis estaven tan a flor de pell que el capellà de la zona va demanar a Werner Herzog que contractés prostitutes per relaxar el personal. Però el principal focus de tensió va ser Klaus Kinski, el protagonista, que va tenir un comportament tan insuportable i egoista al llarg del rodatge que el cap de la tribu de l’Amazones amb qui treballava Herzog li va dir: “Escolta, si vols, jo i els meus homes el matem”. Herzog li va dir que no.
5. ‘La reina d’Àfrica’
John Huston, 1951
John Huston va decidir que, en lloc de rodar ‘La reina d’Àfrica’ en estudi, com es feia llavors, se n’anava a rodar la pel·li a l’Àfrica perquè, entre altres coses, volia caçar un elefant. O sigui: calor, mosquits i tota una sèrie d’incomoditats a què les estrelles de Hollywood no estaven acostumades.
El pitjor de tot plegat va ser quan tooooot l’equip va patir un greu episodi de disenteria degut a l’aigua que bevien… tots menys John Huston i Humphrey Bogart, que l’aigua ni la tastaven i només bevien whiskey. Vist que el seu alcoholisme els protegia contra la malaltia, tot l’equip es va posar a beure. Katherine Hepburn, per exemple, es va passar el rodatge bevent cava.
6. ‘Waterworld’
Kevin Reynolds, 1997
És cert que la pel·li va començar amb mal peu, i que tant Kevin Costner com Jeanne Tripplehorn i Tina Majorino van estar a punt de morir ofegats durant el rodatge. És cert també que Kevin Costner i el director, que eren amics, es van barallar i no es van parlar en 15 anys.
Però el principal problema va ser que es va construir com a escenari una ciutat flotant a la costa de Hawaii i es va decidir triar aquesta localització… sense comprovar-ne la previsió meteorològica, que és una cosa que s’ha de fer sempre que es roda en exteriors.
Total: que era temporada d’huracans, i la costosa localització va ser destruïda en dues ocasions pels vents forts i la pluja. Això va fer que el que havia de ser un rodatge de 96 dies acabessin sent 220, i que en lloc de gastar-se 60 milions de dòlars van haver d’invertir-ne 170, un rècord per l’època. La riota que va provocar tot plegat va enfonsar (acudit) la carrera de Kevin Costner.
7. ‘La chienne’
Jean Renoir, 1931
Això és ‘La chienne’, una pel·li de Jean Renoir del 1931. Aquí el qui va necessitar unes vacances va ser el protagonista, l’actor Michel Simon, que interpreta un paio que s’enamora d’una prostituta que, al seu torn, està penjada del seu proxeneta.
El cas és que Jean Renoir es va fixar que Michel Simon s’estava enamorant de l’actriu que feia de prostituta, Janie Marèse, i que ella sentia alguna cosa per l’actor que feia de proxeneta, Georges Flamand. O sigui que el triangle es repetia a la vida real. I davant d’aquesta situació, Renoir va decidir potenciar la relació entre Marèse i Flamant perquè Michel Simon traslladés la frustració que sentia a la realitat al seu personatge.
Acabada la pel·li, Georges Flamant es va comprar un cotxe amb la pasta que havia guanyat fent-la, i Janie Marèse i ell se’n van de viatge romàntic, però com que Flamant no era bon conductor van tenir un accident… i ella va morir. La cirereta de tot plegat va tenir lloc a l’enterrament de l’actriu, quan un desconsolat Michel Simon va treure una pistola, va apuntar a Jean Renoir i el va culpar d’haver provocat la situació que havia acabat amb la mort de la seva estimada. I Renoir va contestar: “Dispara, però jo ja he fet la meva pel·li”. No va disparar, quedeu-vos tranquils.
