Les sabatilles automàtiques de ‘Retorn al futur 2’
Seria genial no haver-se de cordar mai més les sabates, igual que en Marty McFly a ‘Retorn al futur 2’. De fet, Nike va fabricar 89 parells de rèpliques d’aquestes sabatilles futuristes que duia Michael J. Fox a la pel·lícula del 1989 per recaptar fons per a la fundació que l’actor té per la recerca del Parkinson. Però la realitat no feia justícia a la ficció. A la pel·lícula, uns assistents estiraven uns fils transparents i així es cordaven màgicament les sabatilles, el soroll el posaven després a postproducció i era certament més suggeridor que el que fan, finalment, a la vida real.
La jaqueta amb memòria
Aquesta pel·li dels 80 s’imaginava que l’any 2015 la roba ens estalviaria esforços, per exemple, que no caldria arremangar-se. Pot sonar a ciència ficció però ja existeixen les teles que es mouen soles, que canvien de forma com a reacció a la temperatura exterior. Una mostra és l’invent de l’empresa italiana de disseny i enginyeria industrial Grado Zero Espace. El nitinol, un aliatge de níquel i titani, té una propietat única: la memòria de forma. Aquesta empresa italiana, Grado Zero Espace, ha creat peces de vestir en què entre els filaments de cotó que formen l’ordit i la trama hi ha fils de nitinol que, quan puja la temperatura, recuperen la seva forma predeterminada, és a dir, encongida.
El “body” termocròmic
Rapife, empresa valenciana, ja fa sis anys que comercialitza aquests “bodies” per a nadons amb un dibuix al pit que si canvia de color al vermell alerta que el teu nadó té més de 38 graus.
El teixit piqué
Els usos mèdics i els militars segurament són els dos camps on més s’ha desenvolupat la tecnologia aplicada a la roba. I també a l’esport, esclar. El tenista, René Lacoste, conegut com a “el cocodril”, es va reconvertir en un gran dissenyador de moda i el 1920 va inventar-se el teixit piqué, que gràcies a un relleu molt diferent entre la part de dins i de fora dels polos la suor dels esportistes s’evaporava més fàcilment.
El banyador coet
El banyador LZR racer de Speedo es va crear el 2008 i l’any següent es va prohibir a les competicions. Desenvolupat pels científics més capdavanters del món, el teixit del banyador es va provar a la NASA, als túnels de vent on es comproven les qualitats aerodinàmiques dels coets. Així anaven els nedadors quan el portaven posat. A més de reduir el fregament amb l’aigua, reduïa la vibració dels músculs, feia l’efecte faixa i això permetia que l’esportista, malgrat el cansament, no hagués de fer tant d’esforç. Era posar-se el banyador i millorar la marca de manera instantània.
La faldilla “airbag”
Les dones som les que arribada certa edat tenim més números de tenir osteoporosi, de fet més d’un milió de dones l’any tenen una fractura de maluc. Aquesta faldilla, quan nota que la persona cau, s’infla per evitar que es trenqui un os. La faldilla INDE va ser un projecte conjunt fet a Barcelona i desenvolupat fa tres anys per l’IED, l’ESADE, la UPC i el CERN de Ginebra.
L’assistent personal a la jaqueta
Levi’s i Google han unit forces per desenvolupar aquesta jaqueta connectada al teu telèfon intel·ligent. La pots aconseguir per uns 300 euros.
El casc intel·ligent
Si sou ciclistes moderns i no desitgeu la ruïna anoteu-vos aquest nom: Lumos, un casc que no us indica el camí sinó que indica a la resta del món el vostre camí, les vostres intencions, a través de 48 llums LED. Perquè la seguretat és important.
La jaqueta lluminosa
L’empresa alemanya Utope va crear el 2012 una jaqueta equipada amb 44 llums LED i sensors que reaccionen als moviments direccionals del cos. Aquesta jaqueta pot millorar la teva seguretat quan vas en bici, a córrer, a caminar o a fer qualsevol altra activitat nocturna.
Les sabates sonores
Aquestes sabates sonores tenen un dispositiu que segons la seva posició i alçada emet un so. Estan controlades per ordinador i desenvolupades per Alex Murray-Leslie, doctora en enginyeria i cantant del grup Chicks on Speed que, a més, viu a Barcelona. Va tenir l’ajuda del Music Technology Group de la UPF per desenvolupar-los.
L’arpa cotilla
Di Mainstone ha ideat una cotilla arpa que es connecta amb imants al pont de Brooklyn, a Nova York, i tradueix en música el moviment dels cotxes i les vibracions que creen.
